La zona era inicialment un centre de serveis dissenyat per atendre els apartaments i xalets circumdants. No obstant això, hi va haver un canvi en el pla urbanístic que va afectar la zona d'oci, portant problemes burocràtics i debats sobre si es necessitaven permisos per a realitzar construccions o canvis. Parlem d'una època on existia un desequilibri entre la burocràcia i la capacitat de maniobra, cosa que permetia fer modificacions sense permisos formals.
El desenvolupament de la zona de la platja de Canet, la seua transformació en un centre d'oci, i els canvis urbanístics que van acompanyar aquest procés responen a les següents claus:
Desconnexió i atracció inicial: La zona de la platja de Canet, abans del seu desenvolupament com a centre d'oci, es caracteritzava per la seua desconnexió amb altres parts del municipi. La manca de continuïtat de les carreteres entre la zona del far i la platja va crear una sensació d'aïllament. No obstant això, aquesta mateixa desconnexió va començar a atraure l'atenció com un lloc potencial per a l'oci i la diversió.
Crisi econòmica i buit social: La crisi econòmica que va afectar la zona industrial va generar un buit social i econòmic que la zona de marxa va omplir progressivament. Aquesta crisi va coincidir amb un canvi en la mentalitat de la gent, que buscava noves formes de diversió i socialització, especialment entre la joventut.
Impacte en els projectes urbanístics: La crisi també va tenir un impacte directe en els projectes urbanístics de la zona del far. La construcció es va aturar, deixant carrers sense acabar i edificis a mig construir. Aquests espais buits i sense acabar van passar a formar part del paisatge de la zona, que més tard seria aprofitada per a activitats de festa, ja que per als joves era un espai desconnectat on se sentien més lliures.
Habitatges i espais d'oci a la platja: A la zona de la platja, a més dels serveis, hi havia apartaments i xalets com els Marley, que eren molt populars entre els estiuejants. Aquests xalets també es trobaven a prop dels jardins, i en una zona anomenada "Poble Nou", que es trobava darrere dels jardins. Aquesta combinació de zones residencials i d'oci va crear una dinàmica especial en la zona.
Edificacions clau: Entre les edificacions clau que van contribuir al desenvolupament de la zona, es mencionen les Dachas, La Goleta, Amores, Olimpo.... Aquests establiments van ser importants en la construcció de la zona de la platja com un lloc de reunió i diversió.
Vies d'accés i ubicació dels xalets: La zona comptava amb una carretera principal i un camí de terra que portava als xalets. Aquest camí acabava a Jesús Gor, i cap a l'esquerra, seguint l'antic Mar Blau, s'arribava a la zona dels xalets. La carretera principal, juntament amb la connexió al carrer Jesús Gor, era la ruta principal per accedir a la zona de la platja i la zona d'oci.
Transformació en zona d'oci: La combinació de la crisi econòmica, l'aïllament de la zona, i la presència d'espais buits va convertir la zona en un lloc ideal per a l'oci i la diversió. Els camins d'horta foscos i la manca de control van propiciar que la zona es convertís en un espai de llibertat i discreció per als joves, i la zona va anar evolucionant cap a una zona de discoteques, bars i zones d'oci.
L'esperit de llibertat i tolerància: Durant aquesta transformació, un sentiment de llibertat i tolerància va ser important per l'expansió de la zona, amb la gent gaudint de la música i la vida nocturna en un ambient relaxat.
La relació entre el poble antic de Canet i Nova Canet va ser complexa i dinàmica. La distància física va permetre que el poble deixara fer a Nova Canet, ja que es considerava un espai allunyat i diferent. Aquesta acceptació inicial, juntament amb l'atracció de gent de tota la comarca, va fer que Canet es convertira en un centre d'oci important cada cap de setmana. No obstant això, amb el temps, la necessitat de regulació va ser evident per assegurar la convivència entre el poble i els visitants. El fenomen de Nova Canet va transformar la identitat i l'activitat de Canet, marcant una nova etapa en la història del poble.
Distància física i aïllament inicial: El poble antic de Canet i la zona de Nova Canet, situada a la platja, estaven inicialment separats físicament i tenien característiques diferents. La zona de la platja, on es va desenvolupar Nova Canet, estava allunyada del nucli urbà del poble i els camins que hi conduïen eren foscos. Aquesta distància física va fer que la gent del poble veiés la zona com un espai diferent i amb menys control directe.
Acceptació inicial i tolerància: En un principi, la gent del poble va mostrar una certa tolerància cap a les activitats que tenien lloc a Nova Canet, ja que aquesta zona estava allunyada del centre i no interferia directament en la vida quotidiana dels habitants. La gent va acceptar que la joventut tinguera el seu espai de diversió, i tot i que de vegades hi havia molèsties per soroll o escàndols, es permetia que continuara l'activitat.
Nova Canet com a centre d'atracció comarcal: Amb el temps, Nova Canet va començar a atraure gent de tota la comarca, convertint-se en un centre de diversió i oci per a molts joves. La concentració de discoteques, bars i zones d'oci va fer que molta gent de fora vinguera a Canet cada cap de setmana, donant-li al poble un paper protagonista a la comarca durant aquests dies.
Impacte econòmic per al poble: La transformació de la zona de la platja va generar també un impacte econòmic per al poble. Aquesta activitat va donar un nou valor a la zona i va generar ingressos per al poble. Tot i que no era l'activitat principal de la zona, va significar una alternativa al model agrícola tradicional.
Convivència entre el poble i els visitants: La relació entre la gent del poble i els visitants de Nova Canet va ser a vegades conflictiva, amb queixes per sorolls i molèsties. No obstant això, també es va generar una dinàmica de convivència, on la gent de Canet va acceptar que el seu poble es convertira en un lloc d'acollida per a gent de tota la comarca durant els caps de setmana.
Canvi en l'activitat del poble: La irrupció de Nova Canet va suposar un canvi en l'activitat tradicional del poble, ja que l'oci nocturn i el turisme van passar a ser una part important de la vida de Canet. Tot i que l'agricultura seguia sent una activitat important, la nova zona d'oci va oferir alternatives de treball i una nova manera de viure la vida al poble.
La pèrdua d'identitat: La gent del poble va començar a veure Nova Canet com un espai separat. Aquesta transformació va generar també un canvi en la identitat del poble, que va passar a ser conegut per la seua zona d'oci i diversió, que va atraure la gent de tota la comarca.
La necessitat de regulació: Amb el temps, els problemes de convivència i seguretat van obligar les autoritats a prendre mesures per a regular l'activitat de Nova Canet. Les queixes dels veïns pel soroll i la massificació van fer que l'ajuntament intervingués, marcant límits i normes per a l'activitat de la zona.
El declivi de Nova Canet va ser el resultat de la combinació de diversos factors: els canvis generacionals i les noves tendències d'oci, la regulació d'horaris i la dificultat de la policia local per fer complir les normatives, la competència deslleial i la nova percepció de la llibertat, juntament amb la intervenció de l'ajuntament per regular l'activitat, que va marcar la fi d'una època i el començament d'una nova etapa.
Canvis generacionals i evolució de l'oci: Al llarg de dues dècades, es van produir canvis generacionals que van afectar la manera com la gent, especialment els joves, entenien i gaudien de l'oci. Els primers pares que volien que els seus fills pugueren eixir sense anar massa lluny s'han fet majors i les molèsties superen els avantatges.
Regulació d'horaris i control: A mesura que Nova Canet es va consolidar com un centre d'oci important, van sorgir problemes de convivència i seguretat. Les queixes dels veïns pel soroll i la massificació van obligar l'ajuntament a intervenir i a introduir regulacions d'horaris per limitar l'activitat de la zona. Aquesta regulació va ser un element clau que va canviar la dinàmica de la zona, ja que va limitar la llibertat i la tolerància que havien caracteritzat els seus inicis.
Dificultat policial per fer complir les normatives: Un altre factor que va influir en el declivi de Nova Canet va ser la dificultat de la policia local per fer complir les normatives d'horaris i altres regulacions. Canet era un poble petit amb recursos limitats, i la policia local tenia problemes per controlar i gestionar l'alta concentració de persones, especialment durant els caps de setmana. La manca de coordinació i la insuficient presència policial van fer que moltes vegades les normatives no es respectessin, cosa que va generar conflictes i molèsties.
Competència deslleial: En el context de regulació d'horaris, va sorgir una certa competència deslleial entre els locals d'oci. Mentre alguns locals intentaven complir les normatives, altres continuaven l'activitat fora d'horari o intentaven eludir els controls, cosa que generava desigualtats i malestar. Aquesta situació va crear un ambient de tensió i va afectar la credibilitat de les regulacions, i també la competitivitat entre els diferents negocis de la zona.
Canvi en la percepció de la llibertat: Després del període de transició a la democràcia, va haver un moment de llibertat i desfogament que va ser important per al boom de Nova Canet. No obstant això, a mesura que les normes es van fer més estrictes, la gent va començar a percebre la llibertat de manera diferent, i les limitacions van ser més difícils d'acceptar. Aquest canvi en la percepció de la llibertat va ser un factor important en la pèrdua d'atractiu de Nova Canet com a centre d'oci.
La intervenció de l'Ajuntament: Davant l'augment de problemes i conflictes, l'Ajuntament de Canet va haver d'intervenir per intentar posar ordre i regular l'activitat a Nova Canet. Tot i que aquesta intervenció va ser necessària per garantir la convivència, va tenir un efecte negatiu en la dinàmica de la zona, ja que va disminuir la llibertat i l'espontaneïtat que la caracteritzaven en un inici.
Nova Canet va ser molt més que una simple concentració de locals d'oci; va ser un espai de sinergies on les diferents atmosferes es complementaven i creaven un conjunt dinàmic i atractiu. L'espai central, tot i que va ser objecte de diversos intents d'ocupació, va quedar com un punt de referència que va reflectir la història del lloc. La necessitat d'adaptació als controls normatius va portar a l'aparició de terrasses amb sostre de plàstic i cortines de soroll, elements que van modificar l'aspecte i l'atmosfera del conjunt, i que van marcar el començament del seu declivi.
Sinergies i conjunt d'atmosferes: Nova Canet no era només un conjunt de locals d'oci; era un ecosistema d'espais interconnectats que generaven sinergies úniques. La diversitat d'establiments, com ara discoteques, bars i zones de passeig, creava una varietat d'atmosferes que atraien diferents tipus de públic. La combinació de música, llums, gent i activitat constant, tot en un espai relativament petit, donava a Nova Canet un caràcter particular i una vitalitat que la feien especial. Aquesta diversitat d'ambients era clau per al seu èxit i la seva capacitat d'atreure gent de tota la comarca.
L'espai central: En el cor de Nova Canet hi havia un espai central que va ser objecte d'interès per a diferents iniciatives. Malgrat la seua importància, aquest espai central va experimentar canvis en la seva funció i va ser un escenari de les transformacions que van afectar Nova Canet. Malgrat diversos intents, no hi va haver un projecte ni activitats que ocuparen l'espai central del rotgle que formava el conjunt de pubs de forma permanent.
Aparició de les terrasses amb sostre de plàstic i les cortines de soroll: Amb el temps, per tal d'aprofitar millor l'espai exterior i per a fer front a les restriccions normatives, van aparèixer les terrasses amb sostre de plàstic, que permetien als locals ampliar la seua capacitat i oferir espais protegits del sol i la pluja. Aquestes terrasses eren una solució pràctica, però també van contribuir a canviar l'aspecte de la zona, donant-li una imatge menys natural i més artificial. A més, es van començar a instal·lar cortines de soroll per a portes i finestres amb l'objectiu de reduir les molèsties per als veïns i complir amb les regulacions sobre contaminació acústica. Aquests elements, tot i ser necessaris, van afectar la vivacitat i la llibertat que havien caracteritzat Nova Canet en els seus inicis.
Canvi en la percepció de l'espai: Les transformacions de Nova Canet van influir en com la gent percebia aquest espai. En un principi, Nova Canet va ser vista com un lloc de llibertat i diversió, amb una atmosfera vibrant i un esperit transgressor. No obstant això, amb la regulació i la massificació, aquesta percepció va anar canviant, i la zona va començar a ser associada amb problemes de convivència i excés de soroll. La idea inicial d'un espai de llibertat va xocar amb les necessitats de convivència i els controls normatius, generant tensions i transformacions.
L'estructura dels pubs a Nova Canet jugava un paper fonamental en la creació d'un espai que funcionava com una gran àgora o centre comercial, on es podia experimentar una gran varietat d'ambients i productes. Aquesta organització espacial va ser clau per al seu èxit i la seva capacitat d'atreure un públic divers.
Llibertat de moviment: Un dels trets distintius era la possibilitat d'entrar i sortir dels locals per múltiples portes. Aquesta característica creava un espai fluid i interconnectat, on els clients podien circular lliurement d'un lloc a un altre, sense la sensació d'estar tancats o restringits. Això fomentava la idea de passejar i descobrir noves opcions, com en una plaça pública o un centre comercial.
Varietat d'oferta musical i d'ambients: Cada local oferia una identitat pròpia i una oferta musical diferenciada, el que permetia als clients "comprar" diferents experiències segons les seves preferències. Alguns pubs, com el Caribú, es van especialitzar en un gènere musical concret, mentre que d'altres oferien una gamma més àmplia d'estils, com el Bianco que oferia música d'importació. Aquesta diversitat convertia la zona en un mercat d'oci, on cada persona podia trobar el seu lloc i gaudir de la música que més li agradava.
Interacció social: L'estructura oberta i connectada també facilitava la interacció social. Els clients podien passejar, veure i ser vistos, la qual cosa convertia la zona en un lloc ideal per a conèixer gent i establir relacions. La possibilitat de moure's lliurement i observar els altres, podia propiciar trobades especials, inclús l'enamorament.
La sensació de no saber si s'estava dins o fora: L'estructura dels locals, amb múltiples portes i la connexió amb l'exterior, feia que fos difícil saber si s'estava realment a dins o fora d'un local. Aquesta característica, que pot semblar trivial, contribuïa a la sensació de llibertat i a la fluïdesa de l'experiència.
A més de l'estructura física dels locals, cal destacar el paper de la música com a producte central d'aquest "mercat". Els DJs, que es van convertir en figures clau, oferien una gran varietat de música que era com una oferta de productes, que es podien comprar i gaudir en els locals. Aquesta experiència va ser tan important que els DJs, com Vicentín de Cacao, van arribar a dir: "No, a mi em graveu a la meva habitació amb els discos darrere i això queda de DJ".
Finalment, cal recordar que, com tot mercat, Nova Canet va patir transformacions. La manca d'innovació i la competència va conduir a la seva decadència. El model de llibertat i interconnexió va ser substituït per un escenari amb preus més baixos, i un cert mal ambient, marcant el final d'una època.
El jardí de Nova Canet no va ser només un espai verd o una atracció, sinó que va jugar un paper clau com a complement de la zona de pubs. Va proporcionar tranquil·litat, intimitat i un espai per a la interacció social, convertint-se en un element essencial de l'oferta d'oci de Canet. Aquesta combinació de tranquil·litat i diversió, juntament amb la discreció que oferia el jardí, va fer que la zona fora molt popular durant l'època.
El jardí com a punt d'inici de la zona de pubs: El jardí de Nova Canet va ser un element clau en el desenvolupament de la zona de pubs. Abans de la construcció del jardí, ja hi havia l'Estudi 82, que més endavant va esdevenir una discoteca. Aquest jardí es va convertir en un lloc de visita per a molta gent.
El jardí com a espai complementari: El jardí no només va ser un lloc d'inici, sinó que també va exercir un paper important com a complement perfecte per a la zona de pubs. Mentre que els pubs oferien diversió i oci nocturn, el jardí proporcionava un espai per a la tranquil·litat i la relaxació durant el dia o per a prendre un descans del bullici de la nit. Aquest contrast va ser essencial per a crear un equilibri en l'experiència d'oci a la zona.
El jardí com a espai per a la intimitat: A més de la tranquil·litat, el jardí també va oferir discreció per a certes situacions, com ara el sexe i l'afectivitat. Era un espai on les parelles podien sortir o tenir una cita sense ser observades, cosa que el convertia en un lloc popular per als joves. Aquesta funció del jardí com a espai íntim era important en una època de canvis socials i d'auge de la llibertat, en què es buscava una major expressió de la sexualitat i l'afectivitat.
El jardí com a punt de trobada: El jardí també va actuar com un punt de trobada per a persones de diferents edats i procedències. Aquest espai va esdevenir un lloc on gent del poble i visitants podien interactuar i compartir experiències. La combinació del jardí amb la zona de pubs va crear un ambient socialment dinàmic i divers, que va atreure molta gent a Canet
Nova Canet va començar com una conseqüència de l'urbanisme inicial de la platja, amb l'objectiu de proveir de zones comercials als apartaments. Tanmateix, el seu creixement i fama van transcendir aquest propòsit inicial, condicionant tot el desenvolupament urbanístic de la zona i transformant-la en un important centre d'oci i socialització. Aquesta evolució va provocar la necessitat d'una planificació urbanística més ordenada i va marcar un canvi significatiu en la vida de Canet.
Urbanisme inicial de la platja i zones comercials: Inicialment, la construcció a la platja de Canet es va dur a terme sense un pla d'ordenació general. Es construïa seguint criteris bàsics de metres de terreny per metres cúbics edificables. En aquest context, els apartaments i edificis es van dissenyar amb zones comercials a la planta baixa. Aquestes zones estaven destinades a proveir de serveis als estiuejants, com ara carnisseries, peixcateries i supermercats.
El paper de Brezo Nova Canet: L'empresa Nova Canet va ser un actor clau en el desenvolupament urbanístic de la zona, donant nom a la zona de construcció. La urbanització va començar amb la construcció de la primera filera d'edificis, destacant l'edifici Blasco. Aquesta primera etapa es va caracteritzar per la manca d'una planificació urbanística coordinada.
El creixement i la fama de Nova Canet: Amb el temps, Nova Canet va experimentar un creixement significatiu i va guanyar fama. El jardí de Nova Canet es va convertir en un punt de visita per a molta gent, i va exercir un paper important com a complement de la zona de pubs. A més de discoteques com l'Studio82, van sorgir altres locals d'oci, transformant les zones comercials inicials en espais de diversió.
Després de ser un dels últims locals a tancar a Nova Canet, els propietaris del Gloria van intentar adaptar-se a la nova situació, però la competència dels locals amb horaris més amplis va ser insostenible. La combinació de factors com la competència deslleial i els canvis en els patrons de consum van portar al declivi de l'escena nocturna tal com s'havia conegut a la dècada dels 80.
Continuïtat amb el mercat: Després de tancar el local, la propietària del Gloria va continuar activa, muntant un mercat els dimecres a la mateixa plaça.
Èxit del mercat: Aquest mercat també va tenir cert èxit, ja que els paradistes i altres persones consumien al seu local.
Funcionament del mercat: La propietària preparava paella, arròs al forn i entrepans per als paradistes i altres persones abans de muntar les parades. A més, venia begudes com llimonada, cafè, orxata i aigua.
Col·laboració amb venedors: Tenia una o dues persones que li venien la beguda durant el mercat.
Així, el Gloria va aconseguir mantenir certa activitat després del tancament del local, adaptant-se a un nou model de negoci que aprofitava la seua ubicació i la seua experiència en el sector de l'oci.