Molt abans de ser platja la mar era un espai hostil. No debades la major part dels pobles es construien en zones una mica més elevades allunyades de la primera línia de mar. La mar era un espai per on podia vindre l'invasor i l'ADN dels pobles establia una relació amb la mar que va canviar definitivament fa relativament poc de temps: durant el segle XX. La mar era un espai d'invasió però fonamentalment era un espai de treball (pescadors). Les primeres construccions, per tant, són casetes de pescadors on deixaven els instruments per al seu treball. No eren llocs de contemplació ni de serenitat. La mar era diferent de el mar. La mar era eixe lloc que cada poble tenia prop del cor però un poc més lluny de sa casa. A molts pobles valencians hi havia la caseta de la mar com un lloc on estar però no viure.
A la dècada dels 70 hi va haver una inundació molt gran que va afectar especialment les zones de cultiu prop de la desembocadura del riu. Aquesta inundació no va ser un fet aïllat, sinó que es va produir en un context on el nivell freàtic ja estava alt, fent que el riu inundés les terres adjacents. Es menciona que l'aigua arribava fins i tot a les zones de la platja, afectant les terres que abans eren fèrtils.
La conseqüència directa d'aquesta inundació va ser que molta terra que abans es podia cultivar va quedar inutilitzable. Aquest fet va tenir un impacte significatiu en l'economia local, ja que l'agricultura era l'activitat principal de la zona. La transformació de terres cultivables en zones no productives va marcar un punt d'inflexió en el model econòmic del poble.
Crisi de l'agricultura: La inundació va ser un factor clau que va contribuir a la crisi de l'agricultura que va començar a partir dels anys 70. A més de la pèrdua de terres, també es menciona la caiguda de la producció de la taronja, que era un dels principals productes agrícoles de la zona. La combinació de la pèrdua de terres i la crisi del sector de la taronja va portar a una situació econòmica difícil per a molts habitants de Canet. Abans, el poble era principalment agrícola i la gent treballava en el camp. La crisi agrícola va forçar la gent a buscar alternatives laborals fora del sector primari. Aquest canvi va ser un catalitzador per a la transformació del poble, que va passar d'una economia basada en l'agricultura a buscar altres fonts de riquesa, com el turisme.
El paper del nivell freàtic: El nivell freàtic del riu jugava un paper important en les inundacions. El riu marcava els nivells i quan aquest pujava, les terres s'inundaven. Aquest fet mostra una relació directa entre el nivell del riu i la capacitat productiva de les terres agrícoles. Quan el riu pujava, les terres que el voltaven es convertien en no cultivables.
Abans de l'arribada del turisme, la relació del poble amb la mar era molt diferent. En aquells temps, la mar era vista com un espai de desafiament i incertesa. No era un lloc per a l'oci o la diversió; més aviat, era un possible lloc d'arribada d'enemics i un perill constant. La platja, llavors, no era sinònim de descans i plaer, sinó de vigilància i precaució. La gent del poble veia la mar com una força imprevisible, un element que calia respectar i temer al mateix temps.
Aquesta visió va canviar radicalment amb l'arribada del turisme. La mar, que abans era vista com un espai de perill, va començar a ser percebuda com una font de riquesa i un espai per al gaudi i la diversió. Aquest canvi de perspectiva va marcar l'inici d'una nova era per a Canet. La costa, que abans era un lloc de treball i vigilància, es va transformar en un espai de lleure i descans. La platja, que abans era un lloc de barraques i casetes de pescadors, es va convertir en un lloc de trobada i diversió.
Amb l'arribada del turisme, la perspectiva sobre la mar va canviar completament. La mar va començar a ser vista com una font de riquesa i un espai per al gaudi i la diversió. Aquest canvi va marcar l'inici d'una nova era per a Canet, que va començar a transformar la seua economia i la seua estructura social. La platja, que abans era un lloc de treball i vigilància, es va convertir en un espai de lleure i descans. La gent del poble va començar a veure la mar com una oportunitat per a millorar la seua qualitat de vida i per a atraure visitants de tot arreu.
El desenvolupament urbanístic va començar amb la construcció d'edificis a la primera línia de la platja. Els primers edificis destacats van ser els de Blasco i altres construccions com els del "Chispa". Aquestes construccions van marcar el començament de la transformació de la costa de Canet, que va passar de ser una zona pràcticament verge a una àrea urbanitzada. La platja, que abans era un lloc de barraques i casetes de pescadors, es va convertir en un lloc de trobada i diversió.
Abans de la construcció d'edificis, a la zona de la platja hi havia barraques i casetes de pescadors. Aquestes construccions senzilles eren les que donaven vida a la zona abans que es produís el boom urbanístic. La presència d'aquestes construccions mostra com la vida a Canet estava molt lligada a la pesca i a una manera de vida tradicional. Les barraques i casetes de pescadors eren el testimoni d'una època on la mar era sinònim de treball i subsistència.
Es va produir un augment significatiu en la construcció d'edificis, fins al punt que, el 1976, ja s'estimava que hi havia al voltant de 1000 apartaments. Aquest augment va ser molt ràpid i es va produir abans que existís un pla d'ordenació general, cosa que va generar un cert desordre urbanístic. Aquest període de construcció intensiva va ser clau per a la transformació de la platja de Canet.
L'empresa **Novacanet** va tenir un paper clau en el desenvolupament urbanístic de la zona. Brezo Novacanet va ser una empresa constructora que va contribuir significativament a la construcció de nous edificis i urbanitzacions. La seua influència en el desenvolupament urbanístic va ser tan gran que la zona va començar a ser coneguda com a "Nova Canet".
El pla d'ordenació general va ser fonamental per a regularitzar la construcció i els espais públics. Abans del pla, les construccions es feien sense una normativa clara, cosa que generava problemes de desordre i falta de planificació. El pla d'ordenació va establir criteris i normes per a la construcció, així com la delimitació d'espais públics, marcant una nova etapa en el desenvolupament urbanístic de Canet. Aquest pla va ser resultat d'un procés llarg i amb diverses reclamacions, fins que es va establir una normativa que respectava els criteris d'arquitectes i aparelladors.
Canet ja era conegut com un poble acollidor i fester. La gent de fora venia des de sempre atreta per l'ambient festiu i la vida nocturna de la localitat, convertint-la en un punt de referència per a tota la comarca. Però el gran canvi va ser impulsat per la presència de discoteques i altres locals d'oci que van atreure tant els habitants de Canet com els visitants d'altres pobles. Les discoteques i els locals d'oci van esdevenir el cor de la vida nocturna de Canet. La música, les llums i l'ambient festiu van atreure a joves de tota la comarca i de comarques properes, transformant el poble en un lloc de trobada i diversió. La vida nocturna de Canet es va convertir en una llegenda que encara té històries per contar.
La Importància de la Música i les Bandes
La música i les bandes tenien una gran importància a Canet. A totes les cases hi havia músics, i que quan venien bandes de música d'altres pobles, com Faura o Quartell, els músics es repartien per les cases per dinar, creant un ambient comunitari i festiu. Aquesta tradició mostra la importància de la música en la vida social del poble i en la creació de llaços comunitaris. La música era ja un element que va unir a la comunitat i va fer de Canet un lloc de trobada i celebració.
Les Portes de les Cases Obertes
Deixem arrere una època en què les portes de les cases estaven obertes i la comunitat era més propera. Aquest costum reflecteix un sentiment de confiança i proximitat entre els veïns, que vivien en una comunitat més integrada. Aquest ambient obert i acollidor era una característica de la vida a Canet en aquella època. Les portes obertes simbolitzaven una comunitat unida, on tothom es coneixia i es respectava.
La Caseta de Tarsicio a la Platja
La caseta de Tarsicio a la platja és un punt de referència icònic del paisatge de Canet. Situada a prop del far, aquesta caseta encara existeix i té una història que es remunta a temps enrere.
La Cabanya del Tio Tom. La cabanya del tio Tom era un lloc molt popular per menjar i divertir-se. Aquesta barraca va tenir molt d'èxit, amb gent que hi anava en gran quantitat. El bar, sempre ple, era regentat per Isidoro del port de Sagunt, un personatge conegut i estimat per tots.
El Merendero del Tio Camelles. El merendero del tio Camelles a la mar era un espai molt popular per a la gent del poble. Es descriu com un lloc on la gent senzilla del poble anava a menjar i passar l'estona, amb un ambient familiar i proper. Era un lloc on es podien fer paelles i gaudir de la companyia dels amics i veïns.
La urbanització de Brezo Nova Canet va sorgir com una resposta a la necessitat de diversificar l'economia i va transformar la zona, inicialment amb edificacions sense un pla urbanístic clar. El gran jardí va sorgir com un espai públic, mentre que les zones comercials, inicialment pensades per donar servei als estiuejants, van evolucionar cap a locals d'oci i discoteques, marcant un canvi significatiu en la vida social i econòmica de Canet.
Brezo Nova Canet era una empresa que va donar nom a la zona de construcció. Aquesta empresa va ser clau en el desenvolupament urbanístic de la zona. La urbanització va començar amb la construcció de la primera filera d'edificis, on destaca l'edifici Blasco, i edificis com el del Chispa. Inicialment, les edificacions es van fer sense un pla d'ordenació general, seguint només les normes de metres de terreny per metres cúbics edificables. Més tard, amb l'arribada del pla d'ordenació general, es va començar a planificar el creixement de manera més organitzada, amb la intervenció d'arquitectes i aparelladors.
El Gran Jardí de Nova Canet:
El jardí de Nova Canet es va convertir en un lloc de visita per a molta gent, incloent-hi famílies senceres. Aquest jardí era un espai que complementava les edificacions i formava part del paisatge de la nova urbanització. El jardí apareix després de la construcció inicial i esdevé un espai públic important, però també una atracció per a visitants.
Transformació de zones comercials en pubs:
En el pla d'ordenació general es van especificar terrenys per a espais públics i zones comercials. Inicialment, les zones comercials es van concebre per a donar servei als estiuejants, amb establiments com carnisseries, peixcateries o supermercats. Amb el temps, algunes d'aquestes zones comercials es van transformar en locals d'oci, com discoteques i pubs. Studioi 82 és un exemple destacat d'un local que inicialment era una zona comercial i que es va convertir en una discoteca. Aquest canvi va reflectir una evolució en les necessitats i preferències de la població, que va passar a prioritzar l'oci i la diversió nocturna.
L'evolució dels locals comercials a discopubs a Nova Canetes produeix de manera orgànica i gradual, aprofitant les necessitats i les dinàmiques socials del moment. El bar Gloria va començar com un bar restaurant clàssic, oferint menús de migdia. En aquest moment, la zona estava experimentant un ràpid creixement, amb la construcció de més apartaments i la presència de més gent. L'obertura de la discoteca Studio 82 va atraure molts joves a la zona. Aquests joves buscaven entrepans i begudes a preus assequibles, cosa que va omplir el Bar Gloria durant les t i les nits. Aquest canvi en la demanda va ser un factor clau per a la transformació.
Davant l'augment de la demanda de begudes i la disminució de l'interès pels menjars, el Bar Gloria va començar a centrar-se en la venda de begudes. La música també va començar a tenir un paper important, amb el fill de la propietària fent de DJ. El local es va adaptar per a convertir-se en una sala de festes, amb la instal·lació d'un escenari i vestidors per als artistes. També es van contractar gogós per animar l'ambient. La distribució oberta del local amb múltiples entrades va facilitar el flux de gent i va crear una atmosfera dinàmica. A mesura que la zona creixia, van sorgir més locals que es van especialitzar en diferents ambients i estils musicals. La música va ser un element clau en la transformació dels locals. Els propietaris, sovint amb l'ajuda de joves aficionats a la música, buscaven les últimes novetats i creaven ambients musicals únics.
L'evolució durant els anys 90 a Nova Canet va estar marcada per canvis significatius en l'ambient de l'oci nocturn i la competència entre els locals. Aquests són els punts clau de l'evolució durant aquesta dècada:
La construcció de la "zona nova" va ser un factor determinant en la transformació de l'escena nocturna. Aquesta zona va rebre més flexibilitat en els horaris de tancament, a diferència dels locals més antics que tenien restriccions d'horari. Aquesta diferència va generar una certa competència deslleial, ja que els nous locals podien romandre oberts fins a altes hores de la matinada (fins i tot les 5 o 6 del matí), mentre que els antics havien de tancar a les tres. Els clients, que abans feien la "ronda" entre diversos locals, van començar a concentrar-se en aquells que podien oferir més hores d'oci. Aquesta situació va provocar una disminució de la clientela de la zona inicial i va contribuir al seu declivi.
Tot i que inicialment la relació amb la policia local era bona, la situació es va tensar amb l'augment de la competència i la presència de gent que venia de fora. Segons el testimoni, alguns clients es descontrolaven per l'alcohol, tot i que no hi havia una violència generalitzada. Hi va haver alguns incidents puntuals, però no es pot afirmar que fora una zona especialment conflictiva. El fet que alguns locals com l'Escuela de Calor tingueren guardes de seguretat també suggereix que hi va haver un augment de la tensió.
Va ser intens, fugaç i irrepetible. Nova Canet no es pot explicar només amb noms de pubs ni amb dates d’obertura i tancament. Era un espai viu, canviant, un ecosistema nocturn que es va alimentar de la set de llibertat d’una generació que venia de la repressió i que trobava en la música, l’alcohol i la dansa una forma de trencar amb tot. Entre mitjans dels anys vuitanta i els primers noranta, aquella franja de carrers i locals va ser molt més que una zona d’oci: va ser un santuari laic per a centenars de joves que descobrien que la nit podia ser un lloc propi, un refugi contra el dia.
Però aquell miracle no podia durar. L’any 1990, l’ambient començava a canviar. El Caribú, un dels primers temples del ritme, canviava de mans. Arturo, el seu amo, ho deixava estar. El nou propietari no aguantà més de quatre anys. Gloria, un altre dels referents, resistí encara un poc més, però el model s’esgotava. La festa s'havia convertit en producte, i els nous locals que apareixien —el Sam, Escuela de Calor, el Seven— funcionaven amb horaris més llargs i una altra filosofia. Volien atraure gent que no en tenia prou amb tancar a les tres. Nova Canet començava a perdre la seua essència. Nova Canet s'extenia i al mateix temps perdia la seua essència concentrada. La zona antiga va començar a tindre el nom d'antiga i va perdre capacitat d'atracció per diverses raons. Potser la competència del botellot va fer que els pubs començaren a intentar competir amb alcohol més barat, potser les baralles, potser el tipus de música en les acaballes del bakalao i la música hardcore, potser la pressió policial i els controls. Potser tot al mateix temps.
L’ambient es feia més tens. On abans hi havia amistat i complicitat, ara apareixien mirades agressives i colles que venien de fora a imposar el seu to. La música també canviava. Aquells primers DJ que feien màgia barrejant vinils de rock, soul i electrònica suau van començar a desaparéixer. Vicente, el DJ de Cacao, ho va dir clar: deixà de punxar quan la música i l’ambient li deixaren de parlar. La música màquina va entrar fort, amb el seu ritme implacable, i amb ella, una nova manera de viure la nit. Més vertical, més fosca, més accelerada. L’objectiu ja no era ballar, ni socialitzar, ni compartir una copa i una conversa. Ara es venia a consumir, a resistir, a desconnectar.
Les drogues ho travessaren tot. Alcohol, porros, pastilles, cocaïna. La combinació era explosiva, i les conseqüències es notaren prompte. Una generació sencera es va veure atrapada en aquell model recreatiu esgotador, que convertia la nit en una carrera de fons sense meta. L’alegria inicial va deixar pas a l’esgotament, a la paranoia, al buit. I quan això passa, els somnis es trenquen.
Les autoritats, que durant un temps havien mirat cap a un altre costat, començaren a actuar. Les queixes veïnals es multiplicaven. L’Ajuntament demanava llicències, permisos, adaptacions. El que havia sigut una terra sense llei començava a ser regulada. Ramon, un dels policies locals que va entrar el 1991, ho va resumir bé: Nova Canet ja era considerat un problema policial. I quan l’Estat entra per la porta, la nit salta per la finestra.
Als anys 2000, Nova Canet ja no era. No quedava rastre real d’aquell batec col·lectiu. S’intentà recuperar la màgia amb un projecte anomenat “Puerto Ocio”, però no funcionà. La fórmula no es podia repetir, perquè el context ja no era el mateix. On abans hi havia espontaneïtat i permissivitat, ara hi havia normatives, sancions i inspeccions. La festa lliure, sense horaris ni normes, no cabia al nou segle. Nova Canet havia sigut filla del seu temps. Un temps obert, intens, fràgil. Un temps que es va viure al límit i que, com tot el que es viu amb passió, es va acabar massa prompte. Però encara viu, en els records de qui, almenys una vegada, va ballar sense por sota la llum tènue d’una matinada d’agost.