La cultura de club es defineix per una sèrie de característiques que van evolucionar al llarg dels anys 80 i principis dels 90, marcant un abans i un després en la manera com la gent es relacionava amb la música i l'oci. Els pubs de Nova Canet també es van convertir com al llarg de tot el món occidental en punts de trobada on la música, la moda i l'estil de vida juvenil es fusionaven. Els DJs van començar a tenir un paper central, creant ambients únics amb les seues mescles i seleccions musicals. La figura del DJ es consolida com una mena de "sacerdot" que presenta nova música i guia l'experiència de la gent a la discoteca. El DJ comença a interpretar l'atmosfera de la discoteca, ajustant la música a l'ambient i les emocions del públic. Aquests garitos oferien una experiència immersiva on la gent es desconnectava de l'exterior i es relacionava amb altres, sovint interpretant personatges i alliberant-se de màscares. La música electrònica, especialment el house i el techno, va guanyar popularitat, atraient a una nova generació de joves que buscaven noves experiències sonores. Els clubs també van esdevenir espais de llibertat i expressió, on la gent podia ser ella mateixa sense judicis. La decoració i l'ambient dels clubs va evolucionar, incorporant llums, efectes visuals i dissenys innovadors que van crear una atmosfera immersiva. La cultura de club va influir en la moda, amb estils que van des de l'esportiu fins al més avantguardista. Nova Canet també va ser pionera en la promoció de festes temàtiques i esdeveniments especials que van atreure a un públic divers. La relació entre la música i l'oci va canviar, amb els clubs convertint-se en llocs on la gent no només anava a ballar, sinó també a viure experiències úniques i memorables. Aquesta evolució va deixar una empremta duradora en la cultura juvenil de la regió, convertint a Nova Canet en un referent de l'oci nocturn.
Abans de la cultura de club, la música se sentia a discoteques on la pista de ball era el centre d'atenció, amb la gent interactuant entre si. En els primers anys 80, la figura del DJ com a presentador de música va començar a prendre forma. El 1982, hi havia llocs com la pista de patinatge a Puerto Rico (Port de Sagunt), on es posava música com en una discoteca, generant sorpresa en els joves.
La discoteca Estudi 82 sorgeix el 1982, marcant un punt d'inici a l'escena musical local. La figura del DJ es torna central i la cabina comença a ser vista com un altar. La música en aquests primers anys era principalment disco, però va evolucionar ràpidament.
A partir del 1986, es produeix una explosió de pubs menuts de diferent grandària però sempre inferior a una discoteca on no es cobrava entrada, llocs on la gent ballaria i no només a prendre copes. Aquests garitos, coneguts com a “pubs” o fins i tot “discopubs”, es van convertir al centre de la vida nocturna, amb música a alt volum i DJs que articulaven la nit. La gent ja no anava als bars a seure i parlar. Alguns pubs de Nova Canet, com Cacao i Caramel, s'orienten al ball, amb un estil de música més dur i agressiu. Els DJ tenien accés a música d'importació, principalment de Gran Bretanya, Estats Units, Alemanya, Holanda i Bèlgica. Aquesta música era clau per a la diferenciació dels garets. De fet existia un circuit propi de discjòqueis que compartien música alternativa, diferent de la que s'escoltava a la ràdio. La gent gravava cintes de les sessions dels pubs per escoltar-les a casa o al cotxe, cosa que va multiplicar la repercussió musical de l'època.
Es passa del so britànic al New Beat holandès i belga a finals dels 80. Més tard, es va produir l'auge de la música màquina, que va portar a un canvi a l'ambient i la cultura de club . Per a alguns València aquella música que ho dominava tot (makina) va fer rebutjar el house a la festa valenciana, mentres que a la resta d'Europa era l'inici de la música electrònica de ball. Això probablement va portar a un estancament musical a la regió.
A principis dels 90, es produeix una explosió de música màquina que es converteix en un fenomen comercial. Paral·lelament al canvi musical els ambients als garitos es van tornar més problemàtics, amb un consum més excessiu d'alcohol i drogues, i els locals es van tornar llocs més violents. Es va passar de drogar-se per a eixir, a eixir per a drogar-se.
Diferenciació i Exclusivitat. L'accés a certs discos d'importació era una forma de diferenciació i d'exclusivitat entre els DJs.
La roba i els adhesius dels pubs eren codis estètics que marcaven la pertinença a una tribu urbana
La cultura de club a Nova Canet tenia un fort component de pertinença i comunitat, on la gent s'identificava amb certs pubs i estils musicals. Les discoteques i garitos competien per oferir experiències diferents, cadascun amb la seua pròpia atmosfera i personalitat.
La sensació de llibertat i manca de control institucional va ser una de les claus de l'èxit d'aquesta cultura de club.
Dins l'entramat de Nova Canet, Cacao va tenir un paper crucial com un punt de trobada i un espai d'identitat per a la cultura de club que es va desenvolupar a la zona. Cacao sorgeix el 1986, quan una part d'un supermercat es transforma en un "pub, un petit garito on la gent ballaria. Als seus inicis, Cacao era un local petit amb una barra gran i una cabina de DJ equipada amb dos plats i una taula de barreges. A diferència d'altres locals on la gent es reunia per fer copes i xarrar, Cacao es va orientar des del principi al ball. La música que es posava era més dura i agressiva que la d'altres locals, cosa que atraia un públic específic que buscava una experiència de ball més intensa. Cacao es va distingir per tenir una atmosfera molt concreta i una personalitat molt marcada dins de l'oferta d'oci de Nova Canet. , no només a socialitzar.
A Cacao, molt prompte la cabina del DJ es va convertir al centre d'atenció del local. La barra es va ubicar al voltant de la cabina, i tothom se situava al seu voltant. Cacao contribuia a la formació d'una comunitat de persones que compartien gustos musicals i un estil de vida. Els assistents van desenvolupar un sentit de pertinença al pub, i portaven adhesius de Cacao als seus cotxes com a símbol d'identitat. La gent que entrava a Cacao sabia que era un lloc per ballar i gaudir d'una música menys complaent.
La música a Cacao igual que en altres garitos de Nova Canet, va evolucionar al llarg dels anys. Als seus inicis es punxava música disco, però aviat va passar a incorporar el New Beat holandès i belga. A principis dels 90, la música màquina es va popularitzar, cosa que va portar a canvis en l'ambient i el públic de Cacau.
Cacao, com a part de l'escena de pubs de Nova Canet, va formar part d'un circuit on la gent podia triar entre diferents opcions. Hi havia gent que es dedicava a anar de garito en garito, i Cacao era una parada obligatòria per a molts.
Tot i que hi havia molts locals a Nova Canet, cadascú intentava oferir una experiència diferent. Cacao, juntament amb Caramelo, es va destacar per la seua orientació al ball i la seua música més transgressora i menys complaent. Altres pubs, com Bianco, oferien un ambient més relaxat on la gent anava més a lligar que a ballar.
El Gloria va ser un local molt important a Nova Canet, destacant per la seua ubicació, la música i la seua capacitat d'innovació:
Ubicació estratègica: El Gloria tenia una ubicació privilegiada, ja que estava al principi de l'avinguda principal, i al final d'aquesta. Aquesta posició el feia un punt de referència per a tothom que entrava a la zona d'oci. A més, tenia diverses entrades, tant per l'avinguda com pels jardins, i fins i tot una porta per la zona de la cuina. Aquesta característica permetia que la gent entrara i sortíraamb facilitat, creant un ambient molt dinàmic i obert. Aquest disseny, que contrastava amb locals tancats com els clàssics pubs de dins dels pobles de la contornada va ser una innovació que va marcar la diferència. La facilitat d'accés i l'espai obert el van convertir en un punt de trobada per als clients i també per a les persones que treballaven en el mercat de la zona.
Música i ambient festiu: El Gloria va evolucionar d'un bar restaurant clàssic a un pub amb música i espectacles. Va ser un dels primers locals a apostar per la música i per les actuacions en directe, com per exemple grups que estaven començant. La incorporació de música va ser un element clau per atraure els joves que buscaven un ambient festiu i animat. A més, el fill de la propietària, que era un apassionat de la música, va tenir un paper molt important en la selecció musical del local. Aquest va ser el punt en què el local va deixar de ser un bar restaurant per convertir-se en una sala de festes amb espectacles. El fill va començar a seleccionar la música i a tenir contactes amb els discjòqueis de la zona. A més, va tenir la iniciativa de comprar equips de música i va crear un ambient que va fer que molta gent tornara al local.
Innovació i adaptació al client: El Gloria va ser un local que va saber innovar i adaptar-se a les demandes del públic. Al principi, era un bar restaurant que oferia menjars, però després va veure que la gent buscava més begudes i ambient de festa. Per això, va canviar la seua oferta i es va convertir en un pub que oferia espectacles. Una de les innovacions més importants del Gloria va ser la creació dels entrepans de braves, que van ser molt populars entre els clients. També van crear un escenari i vestidors per als artistes, cosa que va fer que els clients gaudissin d'una oferta variada. La propietària va ser pionera en la transformació del seu local i va crear una proposta diferent que va atraure molta gent.
La gent recorda el Gloria amb molt d'afecte i nostàlgia. El local va ser un símbol de l'època daurada de l'oci nocturn a Nova Canet, i moltes persones tenen bons records de les nits que hi van passar. Fins i tot la propietària va passar a ser coneguda pel nom del local, Glòria. Això demostra la importància que va tenir el Gloria en la vida de moltes persones.
El Caribú va intentar crear una personalitat pròpia i una marca diferenciada mitjançant diverses estratègies. En primer lloc, la decoració del local va ser un aspecte clau. El propietari, Arturo, va pintar un mural amb cotxes xèvrolet de color negre amb un estil rocabilly, buscant una estètica particular que el diferenciés de la resta de locals. Aquesta elecció reflectia la seua intenció de desmarcar-se dels altres establiments i establir una identitat pròpia des del principi.
Un altre element distintiu del Caribú va ser la música. Mentre que altres locals de la zona optaven per música més comercial o d'importació, el Caribú es va especialitzar en rock espanyol. Aquesta decisió no només va atraure un públic específic, sinó que també va crear un nínxol musical que va definir la seua marca. A més, el Caribú va apostar per la figura del DJ com a element clau, convertint-lo en una mena de "professor" que presentava la música a la gent, elevant el seu estatus a un nivell quasi sagrat.
Per a la promoció del local, el Caribú va innovar en un àmbit on abans no s'havia posat èmfasi: el marxandatge i la publicitat. Aquesta estratègia, poc freqüent en els locals d'oci de l'època, va ajudar a crear una marca amb valor afegit. Fins i tot, es recorda la pegatina del Caribú com un element distintiu. Així mateix, Arturo va ser l'únic que feia publicitat a la ràdio amb Miguel Ángel de Improa.
Finalment, el Caribú també va destacar per la seua estructura física. Era un local "cantoner" i "completament obert", amb portes que facilitaven l'entrada i sortida dels clients, creant un ambient únic on era difícil saber si estaves a dins o fora. Aquesta característica va convertir el Caribú en un lloc de pas obligat per a aquells que venien per la zona de Luen.
Pel que fa a la marca general de la zona, el Caribú, juntament amb altres locals de Nova Canet, va ser pioner en crear la "cultura de club". Aquesta cultura es caracteritzava per:
Un model d'èxit basat en la llibertat: Els clients podien entrar i sortir dels locals per diverses portes, sense restriccions, creant una sensació de llibertat i accessibilitat.
La convivència de tribus urbanes: Al principi, Nova Canet va acollir diverses tribus urbanes que convivien en harmonia, cadascuna amb els seus gustos musicals i d'oci.
La creació d'una indústria de l'oci: Els locals de Nova Canet van ser els primers a pensar en la importància del marxandatge, les invitacions i els flyers, creant una veritable indústria de l'oci.
La importància del DJ: La figura del DJ va agafar rellevància i va convertir els locals en espais de descobriment musical.
Malgrat aquests intents d'innovació i la creació d'una identitat pròpia, el Caribú, com tota la zona de Nova Canet, va acabar morint d'èxit, incapaç d'adaptar-se als canvis i a la competència creixent. La falta de col·laboració entre els locals i la negativa a invertir en publicitat o activitats promocionals van ser factors determinants en el seu declivi.