A Nova Canet, la percepció del risc en el consum de substàncies evasives va evolucionar significativament al llarg del temps, des de l'alcohol i el tabac fins a l'aparició de diferents drogues. Inicialment, el consum d'alcohol i tabac era socialment acceptable i fins i tot esperat. El tabac, per exemple, era tan comú que es mirava malament a qui no fumava. L'alcohol es consumia en bars i pubs com a part de la vida social, amb l'objectiu de prendre una copa i xerrar. La venda d'alcohol era oberta, i no es prohibia als joves de 15, 16 o 17 anys.
Amb el temps, però, el model de consum va canviar, i es va passar de un consum social a un consum massiu. Els garitos es van convertir en xicotetes discoteques on la gent ballava durant hores, i el consum d'alcohol va augmentar. A més, van començar a aparèixer les begudes combinades com el cubalitro, que van popularitzar-se per ser més econòmiques. Aquest augment del consum va generar problemes de baralles i va començar a molestar als veïns.
Paral·lelament, van aparèixer altres substàncies. La mescalina va guanyar popularitat per la seua durada d'efecte i perquè era barata, tot i que va desaparèixer misteriosament. Més endavant, van començar a consumir-se altres drogues com les amfetamines i el speed, que eren més barates i accessibles. La cocaïna també estava present, però era més cara i menys accessible per als joves. Finalment, va arribar l'èxtasi, que es va convertir en una droga popular perquè era més fàcil de sintetitzar i va substituir altres drogues.
La percepció del risc associat a aquestes drogues era molt diferent a la que hi ha ara. Tot i que ja hi havia consciència dels seus perills, el consum de substàncies evasives era vist com a part de la diversió i la transgressió. La manca de control policial i institucional va facilitar que els joves tingueren accés lliure a l'alcohol i a qualsevol tipus de drogues. La generació que va començar a sortir a mitjans dels 90 ho feia amb l'objectiu de "posar-se fins al cul" i no tant per ballar o socialitzar.
A mesura que va passar el temps, la situació es va complicar. Es van produir accidents de trànsit i morts relacionades amb les drogues. Les baralles es van tornar més violentes, i alguns grups organitzats portaven armes blanques. Aquests conflictes van portar a que els veïns i les institucions percebessin Nova Canet com un problema en lloc d'un benefici.
Finalment, la pressió policial i regulatòria va fer que el model de Nova Canet s'esgotara. La Guàrdia Civil i la policia local van començar a realitzar controls d'alcoholèmia i de drogues, i es van limitar els horaris dels locals. Tot i que la llibertat havia estat un dels seus pilars, la manca de regulació va acabar per convertir-la en un problema de salut pública.
La mescalina: Aquesta droga va emergir com una substància amb un aura de misteri, ja que va aparèixer i va desaparèixer en un curt període de temps. En els seus inicis, la mescalina era legal, ja que era considerada un medicament. La seua popularitat es devia al fet que era barata i els seus efectes podien durar fins a 10 hores. Es presentava en càpsules verdes, i una sola càpsula podia mantenir quatre persones de festa durant 12 hores o més. Tot i això, la mescalina va desaparèixer del mercat, possiblement perquè no era rendible o perquè el laboratori que la sintetitzava va deixar de fer-ho. La seua efímera existència va generar una llegenda al seu voltant.
Altres drogues: Després de la desaparició de la mescalina, altres drogues van començar a popularitzar-se. Entre aquestes, les amfetamines i l'speed eren més barates i accessibles, però amb efectes menys duradors que la mescalina. La cocaïna, tot i que sempre havia estat present, era més cara i menys accessible per als joves. A principis dels 90, va aparèixer l'èxtasi, que es va convertir en la droga dominant de la cultura de club. L'èxtasi era més fàcil de sintetitzar i va substituir altres drogues com la mescalina. També existia el tràfic de drogues en la zona d'oci, però alguns locals no ho permetien, o almenys no es preocupaven per controlar-ho.
Impacte en la cultura de club: L'ús de drogues va tenir un impacte significatiu en la cultura de club de Nova Canet. A l'inici, la música i el ball eren el principal atractiu, però, a mesura que el consum de drogues es va popularitzar, la gent va començar a sortir principalment per a drogar-se. Aquest canvi va generar un ambient de descontrol i va afectar les relacions socials i la convivència. Tot i que inicialment hi havia una barreja de tribus urbanes en harmonia, a mesura que va avançar el temps, es van generar conflictes i baralles relacionades amb el consum de substàncies i amb la presència de diferents grups.
A Nova Canet, darrere de la imatge de diversió i llibertat, s'amagava un costat fosc que va afectar a una generació, deixant una empremta de descontrol i conseqüències negatives. Aquest costat fosc es manifestava en diversos aspectes:
Consum de drogues: L'accessibilitat a les drogues va ser un dels principals problemes de Nova Canet. Des de la legalització inicial de la mescalina, fins a l'arribada de substàncies com l'speed, la cocaïna i l'èxtasi, la cultura de club es va veure profundament afectada. El consum de drogues es va convertir en una part integral de la vida nocturna, amb molts joves sortint amb l'únic objectiu de drogar-se. Aquesta normalització del consum va generar un ambient de descontrol, on la salut i la seguretat personal passaven a un segon pla.. A més, la combinació de drogues i alcohol va generar comportaments de risc i va augmentar la probabilitat d'accidents.
Violència i conflictes: La massificació i la manca de control van donar lloc a un augment de la violència. Les baralles entre grups es van tornar més freqüents i intenses, i fins i tot es van utilitzar armes blanques. Aquestes baralles no només eren entre persones d'una mateixa zona, sinó també entre visitants d'altres llocs, el que va fer que la zona es considerés perillosa.
Manca de control i seguretat: La falta de regulació i control policial va permetre que la situació es descontrolés. La venda d'alcohol era permissiva, i els joves tenien fàcil accés a qualsevol tipus de drogues. Això va portar a una onada d'accidents de trànsit, alguns amb conseqüències mortals, degut a la conducció sota els efectes de l'alcohol o drogues. També es va produir un augment del vandalisme i el desordre públic.
Molts joves van quedar atrapats en aquest ambient de descontrol i van patir conseqüències negatives a llarg termini. El consum de drogues va afectar la seua salut física i mental, i va obstaculitzar el seu desenvolupament personal i professional. La facilitat d'accés a les drogues va fer que molts joves deixessin d'estudiar o treballar, i es quedessin atrapats en un cercle viciós de festa i descontrol.
A la primera època de Nova Canet, les normes de seguretat vial eren pràcticament inexistents, la qual cosa va contribuir a un ambient de descontrol i risc, especialment per als joves. Aquesta falta de regulació va ser un factor clau en el creixement i posterior declivi de la zona.
Era habitual veure motos amb dos, tres o quatre ocupants, sense casc, i la conducció sota els efectes de l'alcohol i les drogues era freqüent. Els joves conduïen pels camins i els horts, sovint en estat ebri o sota els efectes de drogues, la qual cosa augmentava el risc d'accidents. També es recorda que els cotxes circulaven a gran velocitat per la zona.
La manca de control i el descontrol dels conductors va generar un gran nombre d'accidents, alguns d'ells mortals. Alguns accidents eren especialment greus, amb vehicles que s'estampaven contra cases o que es cremaven degut a la seua construcció amb polièster.
Els vehicles circulaven sense respectar la senyalització ni els límits de velocitat, i es produïen actes de vandalisme contra la senyalització vial.
Aquesta situació de descontrol era en part permesa per les institucions, que inicialment van tolerar la manca de normes per reactivar la zona i atreure el turisme. Tot i això, aquesta tolerància va tenir conseqüències negatives, ja que va permetre que la situació es descontrolara i que la zona es convertís en un espai de risc.
L'autostop va ser una pràctica comuna entre els joves que freqüentaven Nova Canet i es va convertir en una forma popular de desplaçament a la zona d'oci nocturn. Aquesta pràctica va ser un reflex de l'esperit de llibertat i independència que caracteritzava aquells anys, però també va tenir conseqüències negatives, com la seua desaparició després del cas d'Alcàsser.
L'autostop era una forma assequible i senzilla per a molts joves d'arribar a Nova Canet. La zona d'oci nocturn era un punt de trobada per a gent de diferents pobles, i l'autostop permetia que joves sense vehicle propi o sense transport públic hi pogueren accedir fàcilment. Era una manera de superar les limitacions de transport i gaudir de la vida nocturna.
L'autostop també formava part de la cultura juvenil de l'època, un símbol de llibertat i aventura. Per a molts joves, pujar a un cotxe desconegut era una experiència emocionant i una forma de connectar amb altres persones que compartien els seus gustos musicals i l'afició per la festa. Aquesta pràctica era un símbol de la confiança i la permissivitat que es vivia a Nova Canet.
Les xiques practicaven molt l'autostop per anar a Nova Canet. Aquest fet demostrava la seua integració plena a la vida nocturna i la seua determinació a gaudir de la festa de la mateixa manera que els homes. L'autostop va ser una forma per a les noies de reclamar el seu dret a la llibertat i la diversió, tot i els riscos que comportava.
Després del cas d'Alcàsser, la pràctica de l'autostop va disminuir dràsticament. Aquest tràgic esdeveniment va posar de manifest els perills que comportava pujar a un cotxe desconegut i va generar una onada de por i preocupació entre els joves i els seus pares. Com a resultat, l'autostop es va convertir en una pràctica poc comuna i evitada per molts. El cas d'Alcàsser va marcar un punt d'inflexió en la història de Nova Canet i en la cultura juvenil de l'època. La por i la desconfiança van substituir la llibertat i l'aventura, i l'autostop va passar a ser considerat una pràctica perillosa i poc recomanable. Aquest fet va provocar un canvi en la manera en què els joves es desplaçaven a Nova Canet i en la seua experiència de la vida nocturna.
Entre 1986 i l'actualitat, les normes de seguretat vial a Espanya han experimentat canvis significatius, enfocats principalment a la protecció dels usuaris més vulnerables i a la reducció de la sinistralitat. Aquestes són algunes de les diferències principals:
1. Ús del cinturó de seguretat:
1986: L'ús del cinturó de seguretat era obligatori només per als conductors a les vies fora de poblats.
Actualitat: L'ús del cinturó és obligatori per a tots els ocupants del vehicle, tant a vies urbanes com interurbanes. A més, s'han desenvolupat sistemes de retenció infantil (SRI) obligatoris per a menors amb alçada igual o inferior a 135 cm.
2. Consum d'alcohol:
1986: Les taxes d'alcohol permeses eren més elevades que les actuals.
Actualitat: S'han reduït les taxes màximes permeses i s'han endurit les sancions per conduir sota els efectes de l'alcohol.
3. Velocitat:
1986: Els límits de velocitat eren menys restrictius.
Actualitat: S'han ajustat els límits de velocitat a diferents tipus de vies, prioritzant la seguretat i la protecció dels vianants i ciclistes. A més, s'ha eliminat la possibilitat de superar en 20 km/h els límits de velocitat per a avançar a carreteres convencionals.
4. Distraccions:
1986: No existia una regulació específica sobre l'ús de telèfons mòbils o altres dispositius electrònics durant la conducció.
Actualitat: S'han incrementat les sancions per l'ús de dispositius mòbils al volant, considerant-se una infracció greu que comporta la pèrdua de punts del carnet.
5. Protecció de ciclistes:
1986: La protecció dels ciclistes era menor.
Actualitat: S'han establert mesures per a protegir els ciclistes, com l'obligació de canviar completament de carril quan se'ls avança en vies amb més d'un carril per sentit, i la prohibició de parar o estacionar en carril bici.
6. Marc normatiu:
1986: La normativa era menys exhaustiva i específica.
Actualitat: S'ha desenvolupat un marc normatiu més complet i actualitzat, amb revisions constants per adaptar-se a les noves realitats i millorar la seguretat viària.