Els garitos van ser molt més que simples bars o pubs a Nova Canet; es van convertir en el cor de la vida social i cultural per a la joventut, actuant com a punts de trobada essencials on la gent passava hores escoltant música i socialitzant. Aquests locals, a diferència dels clubs tancats tradicionals, oferien un ambient més obert i accessible, fomentant la interacció i la convivència entre diferents grups de persones.
Cada garito va desenvolupar la seua pròpia personalitat i atmosfera, creant un espai únic que atreia un públic específic. Aquesta diversitat va ser clau per a la riquesa cultural de Nova Canet. La música era un element clau per definir la identitat de cada garito. Cada local tenia un estil musical propi, que atraia un públic determinat.
L'estil de roba també era una forma d'expressar la pertinença a un determinat grup o garito. La manera de vestir era un codi estètic que indicava els gustos i afinitats de cada persona.
Els adhesius dels garitos, que els joves posaven als seus cotxes, eren un símbol de pertinença i identificació amb un determinat local. Aquests adhesius es van convertir en una forma de mostrar la cultura de club i de compartir experiències amb altres joves.
A més de la identitat individual i de cada local, es va generar una identitat de grup i un sentiment de comunitat entre els joves de Nova Canet. Aquesta comunitat va anar més enllà dels garitos, creant una xarxa social que va marcar la vida dels joves durant aquells anys. La gent anava d'un garito a un altre, interactuant i compartint experiències amb altres persones, cosa que va generar un ambient de gran dinamisme i efervescència cultural. Hi havia una sensació de llibertat i experimentació, on es podien explorar noves formes de relacionar-se i d'expressar la identitat.
El cotxe va ser un espai social fonamental per als joves de l'època de Nova Canet, on es reunien amb amics i compartien la seua passió per la música. Aquest espai mòbil va tenir un paper important en la formació de la cultura juvenil i en l'experiència de la vida nocturna durant aquells anys. El cotxe es convertia en un lloc de trobada abans i després de les festes, un espai per compartir moments amb els amics.
Gravaven cintes de les seues cançons i sessions preferides, i les compartien amb els seus amics al cotxe. Aquestes cintes es convertien en un codi cultural, que representava la seua identitat i els seus gustos musicals. La música era un element clau de la vida social dels joves i el cotxe era el lloc ideal per gaudir-la i compartir-la.
El cotxe es va convertir en una extensió dels garitos i discoteques, permetent als joves seguir gaudint de la música i l'ambient festiu fora dels locals. Després de la festa, el cotxe servia per prolongar la nit, escoltant les cintes i comentant l'experiència. Aquest fet era important, ja que els horaris dels locals estaven limitats, i el cotxe permetia allargar la diversió.
El cotxe representava la mobilitat i la llibertat per als joves, que podien desplaçar-se entre diferents llocs d'oci i explorar noves zones. Aquest accés a la mobilitat va permetre a molts joves assistir a discoteques i garitos situats a certa distància de casa seva, ampliant les seues opcions d'oci.
En aquells anys, el cotxe es va convertir en un símbol d'estatus social per a alguns joves, que mostraven les seues pegatines dels garitos i discoteques preferits. Aquesta exhibició de pegatines era una manera de fer saber als altres la seva pertinença a una tribu urbana i el seu estil de vida.
L'ús del cotxe va estar molt relacionat amb el consum d'alcohol i drogues, generant situacions de risc i accidents. Molts joves conduïen sota els efectes de l'alcohol i les drogues, ja que la percepció del risc era més baixa a causa de l'ambient de permissivitat que es respirava a Nova Canet. Aquest fet va tenir conseqüències tràgiques per a molts joves.
La integració de la dona a la vida nocturna a Nova Canet va ser un procés gradual que es va consolidar després de la mort de Franco, tot i que les dones ja estaven presents en aquest ambient abans, la seva incorporació plena i sense restriccions va ser un dels canvis més significatius d'aquesta època. Aquesta transformació va anar de la mà amb l'inici de la transició democràtica a Espanya, que va permetre una major llibertat i expressió per a tots els ciutadans, incloses les dones.
Legalment, abans de 1978, les dones no podien entrar a les discoteques a Espanya a menys que estigueren casades, tot i que aquesta norma no s'acostumava a respectar. Aquesta situació reflectia les restriccions que patia la dona en la societat de l'època, però a la pràctica, moltes dones ja participaven de la vida nocturna, encara que amb certs límits.
Amb la mort de Franco i l'inici de la democràcia, les dones van començar a gaudir d'una major llibertat i van poder accedir a la vida nocturna sense restriccions. Aquesta nova etapa va anar acompanyada d'un canvi de mentalitat i d'una major acceptació de la dona en tots els àmbits de la societat, incloent-hi l'oci nocturn. Aquest canvi va ser un reflex de la nova societat espanyola, que aspirava a la igualtat i a la llibertat.
A mitjans dels anys 80, quan Nova Canet va viure la seua època daurada, les dones ja estaven completament integrades a la vida nocturna. Participaven de la mateixa manera que els homes en les festes, ballant i gaudint de la música, i formaven part de la mateixa cultura de club. Aquesta integració va ser un element clau per a la formació de l'ambient democràtic i horitzontal que es va viure a la zona. A Nova Canet, les dones i els homes compartien un mateix espai i una mateixa experiència, sense distincions ni desigualtats.
Un altre aspecte rellevant és que les dones feien autostop per anar als garitos, cosa que demostrava la llibertat que vivien en aquella època, tot i que després del cas d'Alcàsser aquesta pràctica va disminuir. Aquest fet era una prova més de la confiança i la seguretat que les dones sentien a Nova Canet i a les zones d'oci nocturn en general.
Algunes dones fins i tot van ser pioneres en la gestió de locals d'oci, com la propietària del Pub Gloria, que va iniciar el seu negoci en un context social més masclista i va demostrar la seua capacitat d'emprenedoria. La seua experiència reflecteix la capacitat de la dona per liderar i innovar en el món de l'oci nocturn, desafiant els estereotips de gènere de l'època.
En conclusió, la integració de la dona a la vida nocturna a Nova Canet va ser un procés progressiu que va culminar amb la plena participació de les dones en l'oci nocturn, després de la mort de Franco. Aquesta integració va ser un element clau per a la formació de la cultura de club a Nova Canet, on les dones i els homes gaudien de la mateixa llibertat i oportunitats. La participació de la dona en la vida nocturna de Nova Canet és un reflex de la transformació social que va viure Espanya en la transició democràtica, i és un exemple de la importància de la igualtat de gènere en tots els àmbits de la societat.
La democratització de l'oci a Nova Canet va ser un fenomen clau durant els anys 80 i principis dels 90, caracteritzat per l'accés lliure i sense restriccions a la diversió i a la cultura de club per a tothom, independentment de la seua edat, classe social o gènere. Aquest accés total a l'oci nocturn va ser un dels factors que va convertir Nova Canet en un lloc únic i emblemàtic, però també va generar problemes i excessos que van marcar la seua fi.
Accés sense restriccions: A Nova Canet, tothom podia entrar als garitos i discoteques, independentment de la seua edat o condició social. No hi havia restriccions d'accés, com ara codis de vestimenta o preus elevats, i tothom era benvingut a gaudir de la festa. Aquesta obertura va convertir Nova Canet en un espai d'oci igualitari i democràtic, on tothom se sentia còmode i acceptat.
Horaris flexibles: Els locals d'oci a Nova Canet tenien horaris molt flexibles, que permetien als joves gaudir de la festa fins a altes hores de la matinada. Aquesta flexibilitat horària va contrastar amb els horaris més restringits d'altres llocs d'oci, i va contribuir a la sensació de llibertat i descontrol que es vivia a la zona.
Diversitat musical: A Nova Canet, hi havia una gran varietat de garitos i discoteques, cadascun amb el seu propi estil musical i ambient. Aquesta diversitat musical va permetre que cada jove trobara el seu lloc i gaudís de la música que més li agradava. A més, els DJs van tenir un paper fonamental en la democratització de l'oci, ja que seleccionaven la música que es punxava i la compartien amb el públic.
Espais oberts: Els locals d'oci a Nova Canet tenien una peculiaritat que els feia únics: molts d'ells estaven oberts a l'exterior, amb múltiples portes que connectaven l'interior amb l'exterior. Aquesta característica creava una sensació de llibertat i comunitat, on la gent podia entrar i sortir dels locals amb total llibertat. A més, els espais oberts facilitaven la interacció entre persones de diferents grups i tribus urbanes.
Cultura de club: La cultura de club, amb els seus propis codis i normes, es va convertir en una forma d'expressió i de pertinença per a molts joves. La cultura de club es va caracteritzar per la importància de la música, el ball i l'ambient festiu, així com per la interacció social i la llibertat d'expressió. A Nova Canet, la cultura de club va ser un motor de democratització de l'oci, ja que va permetre que tothom se sentira part d'una comunitat i gaudira de la festa a la seua manera.
Accés a substàncies: Malauradament, la democratització de l'oci a Nova Canet també va anar acompanyada d'un accés fàcil a l'alcohol i les drogues, que va tenir conseqüències negatives per a molts joves. La permissivitat i la manca de control van generar una atmosfera on el consum de substàncies era freqüent i fins i tot normalitzat. Aquesta situació va generar problemes de salut pública i va contribuir a la imatge negativa que alguns van tenir de Nova Canet.
Participació femenina: Un altre aspecte clau de la democratització de l'oci va ser la integració plena de les dones en la vida nocturna. Després de la mort de Franco, les dones van gaudir d'una major llibertat i van poder accedir a les discoteques i garitos sense restriccions, participant de la mateixa manera que els homes en la festa i la cultura de club. Aquesta integració va contribuir a l'ambient igualitari i democràtic que es vivia a Nova Canet.
La idea que la pista de ball es va convertir en una eina de democratització i horitzontalització de l'accés al lleure a Nova Canet és clau per entendre la cultura de club que es va generar en aquest espai. Aquest concepte es basa en la idea que la pista de ball va ser un lloc on totes les persones, independentment de la seua edat, classe social o gènere, podien gaudir de la festa en igualtat de condicions.
Igualtat d'accés: A les discoteques i garitos de Nova Canet, la pista de ball era un espai obert a tothom. No hi havia restriccions d'entrada, ni codis de vestimenta estrictes, ni diferències de tracte entre els clients. Totes les persones que entraven en un local tenien el mateix dret a ballar i a gaudir de la música. Aquesta igualtat d'accés contrastava amb altres espais d'oci de l'època, on sovint hi havia discriminació per raó de classe social o aspecte físic.
Horitzontalitat: La pista de ball era un espai horitzontal, sense jerarquies ni privilegis. No hi havia escenaris elevats ni zones VIP, i tothom ballava al mateix nivell. Aquesta horitzontalitat fomentava la interacció i la connexió entre les persones, creant un sentiment de comunitat i pertinença. La pista de ball era un lloc on la gent es podia relaxar, expressar-se lliurement i gaudir de la companyia dels altres.
Desaparició de jerarquies: En aquest espai, la jerarquia social quedava diluïda. No importava si eres ric o pobre, guapo o lleig, popular o tímid. El que realment importava era la teua capacitat per gaudir de la música i la teva energia a la pista de ball. El més "guai" no era el que tenia més diners, sinó el que millor ballava i el que millor es relacionava amb els altres i comprenia el context immersiu.
Expressió personal: La pista de ball era també un espai d'expressió personal. A través del ball, les persones podien alliberar-se de les màscares socials i mostrar la seua veritable identitat. La gent es vestia de manera diferent i ballava al seu propi estil, expressant la seua individualitat i creativitat. Aquest tipus de llibertat d'expressió era una novetat en la societat espanyola d'aquells anys i va convertir la pista de ball en un espai de transgressió i experimentació.
El paper del DJ: El DJ tenia un paper clau en la democratització de l'oci. El DJ era l'encarregat de seleccionar la música i de crear l'ambient a la pista de ball. A través de la música, el DJ podia connectar amb el públic i generar una experiència col·lectiva. La figura del DJ va ser, en certa manera, un "sacerdot" d'aquesta litúrgia festiva, guiant als assistents en un viatge musical i emocional. Els DJs compartien música alternativa que no sonava a la ràdio, cosa que va contribuir a la democratització de la cultura musical.
Obertura a diferents tribus urbanes: La pista de ball de Nova Canet també va ser un punt de trobada per a diferents tribus urbanes. Rocabillys, moderns i altres grups socials convivien pacíficament a la pista de ball, compartint la mateixa afició per la música i la festa. Aquesta convivència va ser un exemple de tolerància i acceptació en una societat que encara estava aprenent a conviure amb la diversitat.
En conclusió, la pista de ball de Nova Canet va ser molt més que un simple espai per ballar. Va ser un instrument de democratització i horitzontalització de l'accés al lleure, un lloc on totes les persones podien gaudir de la festa en igualtat de condicions. Aquest espai va facilitar la interacció social i la connexió entre els assistents, creant un sentiment de comunitat i pertinença. La pista de ball va ser un reflex de la societat espanyola en la transició democràtica, amb els seus anhels de llibertat, igualtat i diversió.
La transformació en la manera de relacionar-se és un tema clau per entendre com ha canviat la societat des dels anys 80 fins a l'actualitat, i Nova Canet és un escenari ideal per explorar aquest contrast. La idea principal és que la forma de relacionar-se ha evolucionat d'una interacció física i presencial a una comunicació constant a través de les noves tecnologies, canviant així les dinàmiques socials i la manera com els joves experimenten l'oci i la connexió amb els altres.
A Nova Canet, durant els anys 80 i principis dels 90, la relació social es basava en la trobada física. La gent es reunia als garitos, discoteques i carrers per socialitzar, ballar i compartir experiències. Aquesta era una època on l'oci era un acte social, i on la interacció cara a cara era fonamental. Alguns aspectes clau d'aquesta forma de relacionar-se eren:
Temps i espai compartits: La gent dedicava temps a estar junts en un mateix espai físic, ja fos a la pista de ball, al bar o simplement caminant pel passeig marítim. El temps i l'espai compartits eren la base de les relacions socials.
Interacció directa: La comunicació era directa, cara a cara, sense intermediaris tecnològics. Les converses, el llenguatge corporal i la presència física eren els elements clau de la interacció social. Aquesta interacció directa fomentava la connexió emocional i la comprensió mútua.
Experiències compartides: La gent vivia experiències junts, com ballar, escoltar música o simplement passar una estona agradable. Aquestes experiències compartides generaven records i llaços afectius que enfortien les relacions socials. La música en directe i la figura del DJ facilitaven la creació d'experiències col·lectives.
Sentit de comunitat: La trobada física fomentava el sentiment de pertinença a una comunitat. La gent se sentia part d'un grup, amb interessos i aficions compartides. Aquest sentiment de comunitat era una part essencial de la vida social a Nova Canet.
La importància del cotxe: El cotxe era també un espai social important. Els joves es reunien als cotxes per escoltar música i relacionar-se. El cotxe es va convertir en un símbol de llibertat i un espai de trobada per als joves.
En contrast, la manera de relacionar-se actual es caracteritza per una comunicació contínua a través de les noves tecnologies, com ara telèfons mòbils, xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània. Aquesta transformació ha canviat radicalment la forma en què les persones es connecten i es relacionen:
Comunicació instantània: La tecnologia permet que la comunicació siga immediata i constant, sense la necessitat de trobades físiques. La gent pot estar en contacte amb els seus amics i familiars en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.
Relacions virtuals: Les xarxes socials han creat una nova forma de relacions, on les persones es connecten a través de perfils i interaccions virtuals. Aquestes relacions virtuals poden ser complementàries a les relacions físiques, però també poden substituir-les en alguns casos.
Disminució de la trobada física: La comunicació virtual ha reduït la necessitat de trobades físiques, ja que la gent pot mantenir-se en contacte sense necessitat de compartir un mateix espai. Aquesta disminució de la trobada física pot tenir un impacte en la qualitat de les relacions socials i en el desenvolupament emocional dels joves.
Canvi en la cultura musical: La tecnologia ha transformat també la manera de consumir música. El streaming i les descàrregues digitals han substituït les cintes i els discos, i la música s'ha convertit en un producte de consum instantani i massiu. La pèrdua de l'exclusivitat de la música també ha afectat la forma en què les persones es relacionen amb ella.
Individualisme i aïllament: L'excés d'ús de les noves tecnologies i la facilitat de la comunicació instantània poden provocar un cert aïllament social, on la gent es relaciona més a través de pantalles que en persona. Aquesta tendència pot dificultar el desenvolupament de les habilitats socials i la creació de vincles afectius forts.
Pèrdua de l'experiència col·lectiva: La individualització del consum musical i l'oci a través de la tecnologia pot reduir l'experiència col·lectiva. A diferència de les discoteques on tothom ballava i gaudia de la música junts, ara les persones escolten música de forma individual i aïllada.
En conclusió, la manera de relacionar-se ha canviat radicalment des de l'època de Nova Canet fins a l'actualitat. La interacció física i la trobada presencial han estat substituïdes per la comunicació virtual i la interacció a través de les noves tecnologies. Aquest canvi ha tingut un impacte profund en la societat, la cultura i la forma en què els joves experimenten l'oci i la connexió amb els altres. Tot i que la tecnologia ofereix noves possibilitats de comunicació i connexió, també pot tenir conseqüències negatives per a la qualitat de les relacions socials i el desenvolupament personal dels individus.
Abans de la consolidació de la Ruta del Bakalao com un fenomen massiu, ja existia una xarxa de locals més menuts i propers que oferien música d'importació i servien com a punts de trobada inicials per a la joventut. Aquests locals, tot i que sovint oblidats en el relat hegemònic de la ruta, eren fonamentals per a la gestió dels horaris dilatats de la nit.
Nova Canet com a espai d'inici i trànsit: En aquest context, Nova Canet actuava com un espai de transició, on la gent es reunia abans d'anar a les grans discoteques de la Ruta del Bakalao. Molts joves començaven la nit a Nova Canet i, després de gaudir de l'ambient dels seus locals, es dirigien a discoteques com Spook o Barraca, ja de matinada. Aquesta dinàmica demostra que Nova Canet no era un espai aïllat, sinó que estava connectat amb el circuit de la Ruta del Bakalao.
Música i cultura compartides: Els locals de Nova Canet, tot i la seua independència, compartien certs elements musicals i culturals amb la Ruta del Bakalao. Punxaven música d'importació, sobretot new beat belga i holandès, i creaven un ambient de festa i ball que s'alineava amb la cultura de club de la ruta. Aquesta connexió musical era un dels factors que facilitava la transició entre els diferents espais de la nit.
Intercanvi de persones i experiències: La connexió entre Nova Canet i la Ruta del Bakalao també es manifestava en l'intercanvi de persones i experiències. Molta gent que freqüentava les grans discoteques també havia passat per Nova Canet, i viceversa. Aquesta circulació de persones i idees contribuïa a enriquir la cultura de club i a consolidar una identitat compartida entre els joves.
La importància dels DJ: El paper dels DJ era essencial tant a Nova Canet com a la Ruta del Bakalao. Els DJ eren els encarregats de crear l'ambient musical, presentar noves tendències i generar una experiència col·lectiva a través de la música. La seva influència era clau per entendre l'èxit i la consolidació d'aquests espais d'oci. A Nova Canet, per exemple, la figura del DJ era molt important per la cultura de club.
Independència i singularitat: Malgrat la seua connexió amb la Ruta del Bakalao, Nova Canet es va consolidar com un espai de festa autònom, amb una identitat i unes dinàmiques pròpies. Els seus locals no eren una simple còpia de les discoteques de la ruta, sinó que tenien personalitat i característiques que els feien únics.
Model de "pub" obert i divers: Una de les característiques distintives de Nova Canet era el seu model de "paf", amb múltiples portes d'entrada i sortida que creaven un espai obert i accessible a tothom. Aquest model, que contrastava amb els clubs tancats i interiors més habituals, facilitava la circulació de persones i la interacció social. A més a més, cada local tenia una personalitat pròpia i una clientela específica.
Experimentació i transgressió: Nova Canet era un espai d'experimentació i transgressió, on els joves podien alliberar-se de les normes socials convencionals. La manca de restriccions, l'ambient de festa i la facilitat per consumir alcohol i drogues creaven un context on es podia transgredir i explorar noves formes de sociabilitat.
Importància del carrer i espais oberts: A diferència d'altres espais d'oci nocturn, a Nova Canet el carrer i els espais oberts tenien una importància fonamental. La gent podia estar dins i fora dels locals sense problemes i la música es podia sentir arreu. Aquesta permeabilitat entre l'interior i l'exterior era una de les característiques que feien de Nova Canet un espai de lleure únic.
Autogestió i comunitat: Els locals de Nova Canet eren, en gran mesura, autogestionats pels seus propietaris i treballadors. Aquesta autogestió contribuïa a generar un sentiment de comunitat entre la gent que freqüentava aquests espais. La proximitat i la relació directa entre els propietaris, els treballadors i els clients fomentava una cultura de proximitat i confiança.
Diversitat de tribus urbanes: Nova Canet va ser un espai de trobada per a diferents tribus urbanes, que convivien i compartien l'espai tot i les seues diferències. Hi havia aficionats al rockabilly, a la música d'importació, a la música màquina i a altres estils musicals. Aquesta diversitat era un dels factors que feien de Nova Canet un lloc ric i atractiu per a molta gent.
Horaris dilatats i cultura de la nit: L'absència de normes i restriccions horàries va permetre a Nova Canet desenvolupar una cultura de la nit molt particular. Els locals podien estar oberts fins a altes hores de la matinada i la gent podia gaudir de la festa fins que el cos aguantés. Aquesta llibertat horària era una de les característiques que feien de Nova Canet un espai de lleure únic.
En conclusió, Nova Canet va ser un espai de lleure autònom que, tot i la seva connexió amb la Ruta del Bakalao, va desenvolupar una identitat pròpia i singular. Nova Canet va atraure gent de diversos llocs gràcies a la seva singularitat i la seva pròpia ruta, que es diferenciava de la Ruta del Bakalao, tot i que hi estava connectada. Inicialment, la ruta de Nova Canet començava als pobles propers i culminava a la zona clàssica de Nova Canet, però amb el temps, els canvis en els horaris i l'aparició de nous locals com Escuela de Calor, el Sam i el Seven, van modificar aquesta dinàmica.
La ruta cap a Nova Canet no començava directament a la zona d'oci, sinó que s'iniciava als pobles del voltant, on els joves es reunien en els recreatius, bars i pubs que punxaven música d'importació. Aquests locals eren punts de trobada essencials abans d'anar cap a Nova Canet, i actuaven com una mena de preescalfament. Després de passar pels locals dels pobles, la ruta culminava a Nova Canet, on hi havia una gran concentració de garitos i discoteques amb un ambient molt característic. En aquesta fase, la zona clàssica de Nova Canet era una parada obligatòria per a molts joves. Una de les característiques principals de la zona clàssica era la seua estructura oberta, amb múltiples portes d'entrada i sortida que facilitaven la circulació de la gent. Aquesta accessibilitat permetia que la gent poguera entrar i sortir dels locals lliurement, gaudint de la música i l'ambient sense restriccions.
El paper dels recreatius com a espais musicals.
Els recreatius, inicialment concebuts com a espais d'oci amb màquines de jocs, van experimentar una transformació a Nova Canet, convertint-se en llocs on la música va començar a tenir un paper protagonista. Aquest canvi no va ser immediat, sinó que va respondre a l'evolució de la cultura juvenil i les noves formes d'entreteniment.
Espais de transició: Abans de l'aparició dels pubs o bars de copes tal com es coneixien a Nova Canet, els recreatius ja oferien música, tot i que d'una forma diferent a la dels locals nocturns. En alguns casos, es punxava música per acompanyar les sessions de joc o per a dinamitzar l'ambient. Aquesta experiència va servir com a precedent per al que vindria després. La figura del DJ com a seleccionador de música i creador d'ambient va començar a guanyar popularitat en aquest període. A poc a poc, els recreatius van començar a incorporar la música de manera més professional, amb equips de so i persones encarregades de punxar discos. Aquestes persones, moltes vegades joves que compartien els gustos musicals amb els seus amics, van ser els precursors dels DJs de Nova Canet.
Canvi de dinàmica: L'aparició de nous locals i la relegació de la zona antiga
L'aparició d'Escuela de Calor, el Sam i el Seven per etapes va marcar un punt d'inflexió en la ruta de Nova Canet. Aquests locals tenien una flexibilitat horària que no tenien els garitos de la zona antiga, ja que podien obrir fins a altes hores de la matinada i no se'ls exigia tancar a les 3h com els locals de la zona antiga. Aquesta diferència horària va fer que la ruta cap a Nova Canet canviés. La zona antiga, que inicialment era el centre de la nit, va començar a quedar relegada perquè ja no era una parada obligatòria. La gent, després d'un temps a la zona antiga, es traslladava als nous locals per continuar la festa fins a la matinada. Així doncs, locals com el Gloria, que abans eren centres de la movida, van començar a perdre clients que se n'anaven a altres locals amb horaris més permissius.
Els nous locals van generar noves dinàmiques en la ruta. Espais com el Sam i Escuela de Calor, per exemple, van guanyar popularitat i van atraure gent que buscava un ambient més tranquil i segur, o, per contra, un lloc on poder gaudir de la nit fins a altes hores sense restriccions. Aquesta diversificació de l'oferta va contribuir a la transformació de la ruta.
A més dels horaris, els nous locals també van generar un canvi en l'ambient de la ruta. Mentre que la zona antiga havia estat un espai de trobada per a diverses tribus urbanes, els nous locals van començar a atreure gent amb gustos i necessitats més específics. Aquest canvi va fer que la ruta original perdés part de la seva diversitat i espontaneïtat.
Amb l'augment de la popularitat de Nova Canet, la zona va començar a massificar-se i van sorgir problemes de convivència i seguretat. Aquesta situació va contribuir al declivi de la ruta original i a la pèrdua del seu caràcter autònom i singular.
Nova Canet va ser molt més que una zona d'oci; va ser un espai de trobada i construcció d'una comunitat generacional amb característiques particulars. Aquesta comunitat es va formar al voltant de la cultura de club, que va definir l'experiència de tota una generació en un període de canvi social i cultural.
Espai de trobada intergeneracional: Inicialment, Nova Canet va ser un punt de trobada per a persones de diferents edats. Els més joves compartien espai amb els més grans, creant un ambient intergeneracional que va enriquir l'experiència de la comunitat. No obstant això, amb el temps, es va produir una divisió generacional a mesura que els més joves van començar a buscar espais amb horaris més flexibles i els més grans es van sentir desplaçats per l'evolució de la música i els ambients.
Diversitat de tribus urbanes: Nova Canet va acollir una gran diversitat de tribus urbanes que convivien en harmonia. Cada grup tenia els seus propis gustos musicals, estil de vestir i espais de trobada, però tots compartien l'experiència de la nit a Nova Canet. Aquesta convivència de diferents tribus va ser una de les característiques més singulars de Nova Canet i va contribuir a la seua riquesa cultural.
Sentit de pertinença: La comunitat de Nova Canet es caracteritzava per un fort sentit de pertinença. Les persones que freqüentaven la zona es sentien part d'un grup i compartien una identitat col·lectiva. Aquest sentit de pertinença es manifestava a través de les pegatines dels locals, la roba que portaven o la música que escoltaven. A més, la mateixa estructura de la zona, amb diversos locals interconnectats i amb espais oberts, fomentava aquesta sensació de comunitat.
Construcció de la identitat: Per a molts joves, Nova Canet va ser un espai on construir la seua pròpia identitat. La llibertat que es respirava a la zona permetia experimentar amb diferents rols i formes d'expressió, allunyats de les normes socials convencionals. La cultura de club oferien una via per a la construcció de la identitat a través de la música, el ball i les relacions socials.
L'eclosió de la cultura de club: La cultura de club va ser l'element central de la comunitat generacional de Nova Canet. Aquesta cultura es caracteritzava per la importància de la música, el ball i la figura del DJ com a una mena de "sacerdot". Els clubs i garitos de Nova Canet van ser espais on les persones podien connectar amb la música, ballar i expressar-se lliurement. A més, la cultura de club va fomentar la creació d'una estètica pròpia, amb la moda, les pegatines i els flyers com a elements identificadors de la comunitat.
Experimentació i descontrol: La comunitat de Nova Canet també es va caracteritzar per l'experimentació i el descontrol. La llibertat que es respirava a la zona va portar a l'experimentació amb drogues i alcohol, així com a comportaments arriscats. Aquesta cara més fosca de la comunitat va generar problemes de seguretat i salut pública que van acabar marcant el seu declivi.
Un espai per a la llibertat: En una època de transició política i social a Espanya, Nova Canet va oferir un espai de llibertat que va permetre a la joventut experimentar amb la nit i construir la seua identitat. La desaparició del règim franquista va comportar una onada de llibertat i una major permissivitat, que va influir en la creació d'espais d'oci com Nova Canet, on la joventut se sentia alliberada de les restriccions socials i podia viure la nit d'una manera autèntica i sense prejudicis.
Nova Canet es va consolidar com un punt de connexió comarcal on els joves del Camp de Morvedre van transcendir els límits dels seus pobles i instituts, convertint-se en la capital juvenil de la comarca durant un període determinat. Aquest fenomen va anar més enllà d'una simple concentració de locals d'oci, creant un espai on es van teixir relacions socials i culturals que van marcar la identitat de tota una generació.
Centre d'oci i trobada: Nova Canet va sorgir com una zona de serveis que va evolucionar cap a un centre d'oci nocturn. Aquesta transformació va atraure joves de diversos pobles del Camp de Morvedre, que hi veien un lloc on divertir-se i relacionar-se amb gent de la seua edat. La concentració de bars, pubs i discoteques en una mateixa àrea va generar un pol d'atracció que va superar els límits municipals.
Espai de convivència intermunicipal: Joves de Sagunt, el Port de Sagunt, Faura, els Valls, i altres localitats del Camp de Morvedre es reunien a Nova Canet. Aquesta interacció va permetre que gent de diferents pobles es coneguera i compartira experiències, creant vincles que transcendien els seus espais habituals. Aquest flux de persones entre diferents localitats va convertir Nova Canet en un espai de convivència intermunicipal.
Alternatives a la discoteca tradicional: Nova Canet va oferir una alternativa a les discoteques tradicionals, amb locals més petits i oberts que fomentaven la interacció social. Aquesta característica va ser especialment atractiva per a la joventut, que buscava espais més informals on expressar-se lliurement. A diferència dels clubs tancats, a Nova Canet era possible entrar i sortir dels locals per diferents portes, generant un ambient de llibertat i intercanvi.
El punt de partida per a la ruta: Nova Canet es convertia en el punt de partida de la ruta de la nit per a molts joves. Abans d'anar a discoteques com Spook, molta gent es reunia a Nova Canet, convertint-la en l'inici o punt de trobada previ a les discoteques de la ruta. Després de la festa a Nova Canet, alguns continuaven la nit a altres espais d'oci a València o altres localitats.
Centre de la vida nocturna: La concentració de locals d'oci a Nova Canet va convertir la zona en el centre de la vida nocturna juvenil del Camp de Morvedre. Durant els caps de setmana, la zona s'omplia de joves de tota la comarca, que hi trobaven un espai on divertir-se i relacionar-se. L'activitat d'oci a Nova Canet superava la resta de localitats de la comarca, que quedaven eclipsades per la seua oferta i dinamisme.
A diferència d'altres locals d'oci, Nova Canet es va consolidar com un espai pensat per als joves. La música, l'ambient i la forma dels locals estaven adaptats als gustos de la joventut, que se sentia identificada amb la zona. La interacció entre joves de diferents pobles i amb diferents gustos musicals va generar un intercanvi cultural i social que va enriquir la comarca. Aquest intercanvi va contribuir a trencar barreres i a crear una identitat col·lectiva entre els joves del Camp de Morvedre.
Nova Canet va ser un reflex de la societat del seu temps, amb els seus moments d'esplendor i els seus problemes. La massificació, el consum de drogues i alcohol i la violència van acabar portant al seu declivi, reflectint també les contradiccions i problemes d'una generació en un moment de canvi.