1. Situació socioeconòmica
Dades generals de lèpoca. Dades de desocupació juvenil, tipus dinterès, nivells de pobresa, alfabetització, teixit econòmic de lentorn, terrorisme, cost de la vida.
Sistema educatiu: estudis, instituts i massificació.
2. Dinàmiques de lleure i cultura
Cinema, televisió, ràdio i recreatius.
L'auge de les discoteques i el naixement del concepte de pub.
Alternatives de lleure nocturn i horaris.
3. Rols socials i canvis culturals
Incorporació de la dona al lleure nocturn.
Tribus urbanes i espais de reunió.
Amor i sexe als anys 80: alliberament sexual, embarassos no desitjats, masclisme i canvis en comportaments afectius.
El descobriment del cap de setmana de lleure i el lleure nocturn. Sorgeix el pub i la discoteca. Els horaris del lleure. Anomia i percepció del risc
La manca de regulació i un buit normatiu als anys 80 i principis dels 90 van ser fonamentals per a la formació i l'auge de Nova Canet, i aquest buit va influir en la gestió de la llibertat en aquest context.
A l'Espanya dels anys 80, durant el govern del PSOE, hi havia un buit legal normatiu significatiu en molts aspectes. Aquest buit va afectar directament l'oci nocturn i la cultura de club, permetent que es desenvolupara quasi sense restriccions. No es tractava tant d'una absència de normes i regulacions legislatives que s'havien de reconstituir i desenvolupar des d'una perspectiva democràtica sinó d'una sensació d'haver d'interioritzar què significava la democràcia i la llibertat en el cas de l'oci nocturn. Els horaris no estaven regulats del tot. Es permetien horaris inversemblants i quan els horaris van ser regulats també es va buscar la manera de continuar amb una festa infinita. Per exemple, algunes discoteques tancaven durant una hora per a pressumputament netejar però en realitat la festa retornava una hora després amb un horari de matí. Gran part d'aquella
A Nova Canet, aquest buit legal es va accentuar per la particular situació geogràfica i social, on es va ajuntar un parc gran, una zona de platja i diversos bars i discoteques. Això va fer que es formés un ambient de llibertat absoluta, on la gent podia entrar i sortir dels locals, consumir el que volgués i romandre fins a altes hores de la matinada.
Per un costat l'absència d'una arquitectura institucional forta va fer que la zona de Nova Canet funcionara d'una manera molt àcrata. L'Ajuntament de Canet no tenia encara aparell burocràtic o funcionarial, ni tan sols policial per a gestionar un espai tan massificat com va arribar a ser la zona d'oci de Nova Canet. Això va generar dos tipus de conseqüències:
La primera conseqüència va ser la clau de l'èxit de Nova Canet. Era un espai proper en estiu a la zona d'apartaments. En una època on la indústria de l'oci començava això ajudava a que les famílies veieren amb bons ulls que els fills i filles pugueren estar en un lloc pròxim sense haver de fer autostop, agafar la moto... només amb un passeig estaven en un espai de diversió.
D'altra banda, aquella anòmia i funcionament àcrata de la zona d'oci va tindre també altres conseqüències. A Nova Canet, aquesta manca de regulació es va traduir en un ambient on la gent de qualsevol edat tenia accés lliure a alcohol i drogues. No hi havia control policial ni institucional de cap mena, cosa que va ser tant un factor d'èxit com un problema. L'absència de normes va permetre que es normalitzara l'accés a substàncies per a menors d'edat, que podien consumir alcohol i drogues sense cap restricció. Això es va convertir en una cosa habitual als garitos i discoteques de l'època.
El consum d'alcohol i drogues es va normalitzar i augmentar i es van generar problemes de salut pública i violència. La facilitat per aconseguir substàncies estupefaents i el descontrol en el consum, va provocar que es normalitzés l'ús de les drogues fins al punt que el cap de setmana la gent sortia, no només a ballar i socialitzar, sinó a drogar-se fins més enllà dels límits creant una cultura de consum molt problemàtica.
A la nova pista de ball les classes socials es dilueixen i dóna lloc a una certa "Justícia Poètica": El més guai no era el que més pasta tenia o el més guapo, sinó el que millor s'ho muntava", en altres paraules, el que millor interpretava el context. Aquest fet es contraposa amb la falta de "justícia social" a la resta de la societat dels 80s. democratització i horitzontalització de laccés al lleure.
L'àudio contrasta la llibertat d'aquella època amb la situació actual, on les noves tecnologies i la comunicació constant han canviat la manera com la gent es relaciona, limitant la necessitat de trobada física.