Abans de l'auge de Nova Canet com a centre d'oci nocturn, ja hi havia una escena de discoteques i pubs a la zona, encara que amb característiques diferents.
Recreatius. A les sales recreatives que eren llocs on es jugava a videojocs es va començar a posar música cada cop més alta fent que el protagonisme de la música i la trobada a l'exterior anés guanyant en importància mentre els videojocs perdien protagonisme.
Pistes de patinatge amb música de discoteca: Hi havia espais com la pista de patinatge al Port de Sagunt on es posava música com si fos una discoteca, creant un ambient de ball i socialització que s'assemblava a l'experiència de discoteca, però en un context diferent.
Pubs per prendre cafè i copes: A tota la comarca hi havia nombrosos locals on la gent anava a prendre cafè o copes a la nit, però l'activitat principal era seure i parlar, en lloc de ballar. Aquests llocs eren més de trobada social tranquil·la que de festa. Per exemple, Caballo Loco, London, El Galeón.
Discoteques tradicionals: En els darrers anys dels 70 i principis dels 80, les discoteques eren el principal focus d'oci nocturn. Les principals discoteques a la zona de Canet durant els anys 80, segons les fonts, eren: Studio 82, Plancton, Zakynto, Felinos, Acuario. A les discoteques de l'època, es punxava música disco, que era la predominant en aquell moment. La figura del DJ ja existia als 80, encara que no amb el mateix protagonisme que adquiriria després. En alguns llocs, com la pista de patinatge, ja hi havia DJs punxant música, cosa que demostra que la cultura del DJ s'estava gestant.Als anys 82 i 83 ja s'estava ballant música similar a la que s'escoltava a discoteques com Barraca, encara que no amb la mateixa intensitat o popularitat que després s'experimentaria a la ruta del bakalao. També, llocs com Studio 82, que va sorgir el 1982, ja eren part del circuit on es ballava la mateixa música que a les discoteques de la ruta, encara que en un context local.
Els pubs i les discoteques es van multiplicar als pobles, especialment a partir del 1986, creant un mercat d'oci nocturn. A Nova Canet, la proliferació de garitos va generar una economia local basada en la música, el ball i el consum. Aquests establiments no cobraven entrada, cosa que els feia accessibles i populars entre els joves.
La creació d'adhesius, flyers i altres productes de marxandatge per part dels garitos i discoteques va generar una economia incipient al voltant de la cultura de club. Aquests elements no només servien com a publicitat, sinó que també fomentaven un sentit de pertinença entre els assistents. joves portaven adhesius dels seus garets favorits als cotxes o samarretes de grups, cosa que es va convertir en una forma d'expressar la seua identitat i afiliació a una comunitat específica.
L'accés a certs tipus de música i discos convertia els DJs en figures desitjades. L'exclusivitat de la música, especialment la d'importació, era un factor important que atreia els joves als garitos. Viatjar a l'estranger per comprar discos era una pràctica comuna entre els DJ per obtenir música exclusiva. El valor d'un disc podia durar molt de temps en aquell moment, mentre que actualment la música es consumeix i s'oblida en pocs mesos.
En la cultura del club de Nova Canet, el màrqueting i el disseny gràfic dels locals van ser elements clau per a diferenciar-se i atraure a la clientela. Cada local va intentar construir la seua pròpia marca i personalitat, destacant per sobre dels altres a través de diverses estratègies.
Caribú, per exemple, va ser un dels pioners en aquest sentit. Algunes de les seues característiques i estratègies de màrqueting van ser:
Mural Rocabilly: En els seus inicis, Caribú va decorar el local amb un mural de temàtica rocabilly, pintat per un artista, que incloïa cotxes xevrolet i altres elements característics d'aquesta cultura. Aquest mural va ser un intent de marcar una diferència respecte a altres locals.
Publicitat a la ràdio: Caribú va ser un dels pocs locals que va invertir en publicitat a la ràdio , amb la qual cosa va intentar arribar a un públic més ampli i promocionar la seua imatge.
Merchandising: Van crear adhesius per tal que la gent els col·leccionara convertint-se en un element distintiu de la marca.
Altres locals també van utilitzar diferents mètodes per a destacar: Bianco es va orientar a un estil més comercial o convencional. Bahia es va especialitzar en el públic rocabilly.
El disseny de la cabina del DJ va ser un element que va evolucionar, passant de ser un espai sense importància a un lloc central i destacat, gairebé de culte, on el DJ exercia un paper clau en la presentació de la música.
Els locals també utilitzaven flyers i invitacions per a promocionar els seus esdeveniments i diferenciar-se de la competència.
A més de la marca i la publicitat, l'estructura física dels locals també jugava un paper important en la seua identitat. Per exemple, Caribú tenia una estructura triangular amb múltiples portes, cosa que permetia una sensació d'obertura i fluïdesa entre l'interior i l'exterior del local.
Tot i això, la manca d'una visió de conjunt i la poca inversió en màrqueting a llarg termini van ser factors que van contribuir a la decadència de la zona. La manca de coordinació entre els diferents locals i la no innovació en aquest àmbit van provocar que es perdés l'interès del públic. La majoria de locals no es van preocupar per fer publicitat o activitats que mantingueren la zona com un punt d'interès.
A Nova Canet, es van fer alguns intents de col·laboració i promoció conjunta entre els locals d'oci, però aquests no van arribar a consolidar-se a causa de diversos problemes. Segons les fonts, hi havia una idea de crear "La Zona" per a unificar els locals i promoure l'àrea com un destí d'oci conjunt. No obstant això, la falta d'acord entre els propietaris i la poca visió a llarg termini van fer que aquests esforços no fructificaren:
Proposta d'actuacions conjuntes: Un dels intents de col·laboració va ser la idea de fer actuacions conjuntes durant el juliol, per exemple, enmig de la gespa, per a beneficiar a tots els locals. Tot i això, alguns propietaris van mostrar reticències, ja que temien que es beneficaren els altres més que ells mateixos.
Reunions de la associació de comerciants: Hi havia una associació de comerciants de la zona, en la qual el propietari del Caribú va participar com a president. En aquestes reunions, es van plantejar idees per a promocionar la zona conjuntament, però els problemes amb els veïns van dificultar aquests esforços.
Idea d'un tancament conjunt: Es va proposar un tancament conjunt per a la zona, per a protegir-se de la pluja i millorar l'experiència dels clients. Es va contactar amb empreses de distribució per a finançar el projecte a través del "rappel" de la cervesa. Tot i això, la falta d'interès per part d'altres locals i la complexitat de la situació van fer que no es materialitzara completament.
Manca de publicitat conjunta: Els locals no van mostrar interès en fer publicitat conjunta a la ràdio, ni en fer activitats que pogueren beneficiar a tots. Aquesta manca de visió va ser una de les causes de la decadència de la zona.
La competència entre els locals va portar a una baixada de preus i qualitat en l'alcohol, així com al començament del botellot, marcant un canvi significatiu en la cultura d'oci de la zona. Aquest fenomen va ser un factor important en la decadència de Nova Canet.
Competència de preus: Inicialment, els locals mantenien uns preus relativament estables i oferien productes de marca. Però amb el temps, i davant la competència, alguns locals van optar per baixar els preus per a atraure més clients.
Baixada de la qualitat de l'alcohol: La baixada de preus va portar a alguns locals a servir alcohol que no era de marques reconegudes. Això no es va fer públic immediatament, però va contribuir a una percepció generalitzada de baixada de qualitat de l'oferta.
El cubalitro: Una de les estratègies per a baixar els preus va ser la introducció del "cubalitro" de cervesa. El preu d'un doble de cervesa era de 200 pessetes, mentre que un "cubalitro" es venia per 500 pessetes, oferint més quantitat per un preu lleugerament superior. Aquesta pràctica va ser adoptada per diversos locals, començant pel Gloria.
Xupitos: També es van començar a servir xupitos a preus molt baixos, al voltant de 100 pessetes. Aquests preus baixos van atraure un públic diferent, que no necessàriament buscava la qualitat, sino l'abundància i el preu econòmic.
El botellot: Abans de la baixada de preus i qualitat, no es feia botellot a Nova Canet. Els locals tenien el control del consum d'alcohol dins dels seus espais. Però amb la baixada de preus i la major afluència de gent, va començar a sorgir el fenomen del botellot. La gent va començar a portar les seues pròpies begudes als cotxes. Això va ser causat en part per l'augment dels preus als locals i la nova dinàmica de consum.
Canvi de públic: Aquest canvi en les pràctiques de consum va comportar també un canvi en el tipus de públic que freqüentava la zona. La gent que buscava una experiència més "guai" o de qualitat, va començar a desplaçar-se cap a altres locals o zones, com ara l'"Escuela de Calor" i el "Sam".
La fi d'una època: Aquest canvi en les pràctiques de consum va marcar la fi de la cultura de club original de Nova Canet. L'enfocament en la baixada de preus i el consum descontrolat d'alcohol va substituir la cultura d'oci basada en la música, la convivència i la innovació.
A principis i mitjans dels anys 80, Espanya estava vivint una època de transformació i efervescència. La indústria de l'oci, com qualsevol altra indústria naixent, es desenvolupava a base de causalitats, casualitats, serendipies, intuïció i perseverança. Era un temps on tot semblava possible, on les idees més innovadores i arriscades trobaven el seu lloc sota el sol. Nova Canet, situada en la comarca del Camp de Morvedre, no va ser més que una mostra d'aquest fenomen que estava passant a tot arreu.
Per a entendre el fenomen de Nova Canet, cal situar-se en el context de l'època. Els anys 80 van ser una dècada de canvi i modernització. La societat espanyola estava sortint d'una època de repressió i aïllament, i s'obria a noves influències culturals i socials. La música, la moda, i l'entreteniment es van convertir en vehicles d'expressió i llibertat. En aquest caldo de cultiu, l'oci va adquirir una nova dimensió, i espais com Nova Canet van sorgir com a llocs de trobada i diversió.
Això passava a tot arreu. Tanmateix Nova Canet va tenir algunes xicotetes diferències que la van fer única. Fruit d'una idiosincràsia pròpia del seu disseny, la seua localització i l'entorn urbanístic, així com l'arquitectura institucional que l'acompanyava, Nova Canet es va convertir en un espai emblemàtic.
Els DJs no eren simplement persones que posaven música; eren els articuladors de la nit. Tenien la capacitat de llegir l'ambient i interpretar què necessitava el públic en cada moment. La cabina del DJ es convertia en una espècie d'altar, on la figura del DJ era el centre d'atenció, especialment a partir del canvi del 1986. A diferència de les discoteques anteriors on la pista de ball era el centre, a partir d'ací, la gent començava a ballar mirant cap a la cabina. El DJ era vist com una espècie de sacerdot, presentant nova música i ensenyant al públic. Aquest rol anava més enllà de la simple reproducció de cançons, convertint les nits en experiències immersives on la música era el fil conductor.
La figura del DJ, tal com la coneixem, va començar a agafar forma a principis dels anys 80, amb un canvi cultural que va introduir la cultura de club. Aquest canvi es va reflectir en l'aparició de petits garitos on la gent anava a ballar, no només a prendre una copa. La música que punxaven els DJs era molt variada, abastant des de música disco fins a new wave, passant per la música d'importació de Regne Unit, Estats Units, Alemanya, Holanda i Bèlgica. El DJ tenia un paper fonamental en la selecció i presentació de la música, creant un circuit propi que oferia música alternativa a la ràdio i a les discoteques. Aquests DJs tenien accés a música d'importació a través de venedors ambulants que portaven els seus discos en cotxes, principalment música britànica a principis dels 80 i posteriorment New Beat holandès i belga. El DJ no només posava música, sinó que interpretava l'atmosfera i creava una experiència única per al públic. Això incloïa la capacitat d'adaptar la música a l'estat d'ànim de la gent i a l'ambient general.
Les gogós van ser una part essencial de l'experiència de l'oci nocturn a Nova Canet. Al Gloria, per exemple, les gogós no eren contractades a través d'agències, sinó que eren amigues o conegudes que sabien ballar i que el fill de la propietària coneixia.
Espectacle visual: Les gogós aportaven un espectacle visual que complementava la música dels DJs. Amb les seues coreografies i el seu estil, van convertir les nits en un espectacle complet, on la música i el ball s'unien per crear una experiència única.
Podis: Per a les actuacions de les gogós, es va instal·lar un podi.
Primeres gogós: Les primeres gogós del Gloria van aparèixer abans que a l'Escuela de Calor.
Les gogós van esdevenir icones de l'estil i la moda de l'època. El seu vestuari, els seus moviments i la seua presència en la pista de ball van marcar tendència i van inspirar a moltes persones. La seva energia i passió van contagiar al públic, fent que cada nit fos una festa inoblidable.
Maricarmen, va ser una dona pionera i valenta que va transformar el seu negoci i va treballar molt per dur endavant el Gloria. La seua iniciativa i determinació la van portar a convertir-se en una figura clau en l'escena de l'oci nocturn de Nova Canet, fins al punt que la gent la coneixia com a Glòria en lloc del seu nom. El seu exemple és especialment destacable per diversos motius:
Inicis emprenedors en un context desafiador: Maricarmen va començar el seu negoci en una època en què les dones no eren tan visibles al món empresarial. El seu marit treballava a Altos Hornos, però ella volia tenir el seu propi treball i va decidir invertir en un local a Nova Canet, que en aquell moment era una zona en desenvolupament. Va comprar el primer local i va obrir una peixateria, demostrant la seua iniciativa i independència.
Adaptació i visió de negoci: Maricarmen va mostrar una gran capacitat d'adaptació al veure que la demanda de la gent canviava. Inicialment, el seu local era una peixateria, però després va passar a ser un bar restaurant clàssic. Quan va notar que els joves buscaven més begudes i ambient de festa, va transformar el seu negoci en un pub amb música i espectacles. Va saber aprofitar l'augment de la gent a la zona a causa de la discoteca Studio 82
Treball intens i dedicació. La gestió del Gloria va requerir una gran quantitat de treball i dedicació. Maricarmen treballava durant tot el dia, des dels esmorzars fins a les nits, i fins i tot anava a comprar de nit. Compaginava el treball de la peixateria amb el del bar restaurant, fins que va decidir vendre la peixateria per centrar-se en el Gloria. Va treballar molt per dur el negoci endavant.
Transformació de l'espai i la proposta: Maricarmen va transformar el local per adaptar-lo a les necessitats de la festa, creant un escenari i camerinos per als artistes, i contractant gogós. També va tenir la idea dels entrepans de braves que van ser un gran èxit. El seu local era el punt de trobada per a molts joves, i també per als treballadors del mercat. El seu local era molt espaiós, amb diverses entrades, fet que facilitava el flux de gent i creava una atmosfera dinàmica.
Lideratge i gestió personalitzada: Maricarmen va liderar el negoci de manera personal i directa. No va deixar la gestió en mans de tercers, i va estar al capdavant del Gloria juntament amb el seu marit i el seu fill. Va establir relacions d'amistat amb els clients i fins i tot amb la policia local. La seua implicació personal va ser un factor clau per a l'èxit del Gloria.
Reconeixement i afecte: La gent de la zona la coneixia i apreciava molt el seu treball. La gent la coneixia com a Glòria i hi havia un gran afecte i record cap al seu local. El seu local era un punt de trobada per a moltes persones de la zona i voltants, un lloc on es reunien per divertir-se i passar-ho bé.
En resum, Maricarmen va ser una dona pionera i emprenedora que va tenir la iniciativa i la valentia de transformar el seu negoci, adaptant-se a les necessitats del seu públic. La seva gran dedicació, lideratge personalitzat i capacitat de treball la van portar a convertir-se en una figura clau de l'oci nocturn a Nova Canet, i a ser recordada amb molt d'afecte pels seus clients.